Història de Lituània
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.[1] Els lituans, una branca dels pobles del Bàltic, conqueriren terres veïnes i establiren el Gran Ducat de Lituània i al segle xiii, el Regne de Lituània. El Gran Ducat fou un estat de guerrers reeixit i durador, feroçment independent i una de les últimes àrees d'Europa en adoptar el cristianisme, que al segle xv es convertí en l'estat més extens d'Europa amb la conquesta de gran part dels pobles eslaus orientals que poblaven Rutènia.[2] El Gran Ducat es va unir amb la Dinastia Jagelló de Polònia i es cristianitzà, i va formar amb la Unió de Lublin la Confederació de Polònia i Lituània el 1569 fins al 1795, quan desapareix amb el Repartiment de Polònia. Els lituans visqueren a l'Imperi Rus fins al segle xx.
El 16 de febrer de 1918, Lituània fou restablerta com a estat democràtic, i va ser independent fins al principi de la Segona Guerra Mundial, quan fou ocupada per la Unió Soviètica sota els termes del Pacte Mólotov-Ribbentrop, seguida d'una ocupació breu pel Tercer Reich quan els nazis declararen guerra a la Unió Soviètica. Lituània fou absorbida una altra vegada per la Unió Soviètica durant gairebé 50 anys. A principis dels anys 1990, Lituània restaurà la seva sobirania i anys després s'integrà a la Unió Europea.