Història de Groenlàndia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Groenlàndia, l'illa més gran del món, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Groenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle x, quan va ser descoberta per vikings d'origen noruec que poc de temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest «descobriment», Groenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada viking s'havia deshabitat. Els avantpassats directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, basant-se en l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del segle xviii. Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.
Durant la Segona Guerra mundial, Groenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmica, de Dinamarca, i s'acostà més als Estats Units i al Canadà. Després de la guerra, el control de l'illa va tornar a Dinamarca, millorant, però, el seu estatus colonial, i encara que Groenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979. L'illa és l'únic territori que ha deixat la Unió Europea, si bé té l'estatus d'estat associat.