cover image

Noruega

país d'Europa / From Wikipedia, the free encyclopedia

Noruega[1] (en noruec bokmål: Norge (pàg.); en nynorsk: Noreg (pàg.)), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord. Constituïda en monarquia constitucional, el seu territori està organitzat en dinou comtats o fylker, amb capital a Oslo. Tanmateix, les illes pròximes de Svalbard i Jan Mayen també pertanyen al Regne de Noruega, a diferència de les dependències de l'illa de Bouvet a l'oceà Atlàntic sud i l'illa de Pere I a l'oceà Pacífic, que no són considerades part del regne. A més, Noruega reclama una part de l'Antàrtida, la Terra de la Reina Maud.

Quick facts: Noruega, Himne, Lema, Epònim, Localització...
Noruega
Kongeriket Norge (nb)
Kongeriket Noreg (nn)
Bandera Escut d'armes

HimneJa, vi elsker dette landet

Lema«Powered by nature»
«Ei grym yw natur»
Epònimnord i carretera
Localització
 65° N, 11° E

CapitalOslo
Població
Total5.425.270 (2022)
 Densitat14,08 hab./km²
Idioma oficialbokmål
llengües sami
nynorsk
noruec
Geografia
Part depaïsos nòrdics
Europa del Nord
Terra
Europa
Península Escandinava
Fennoscàndia
Espai Econòmic Europeu
Superfície385.207 km²
Banyat permar de Noruega, mar de Barentsz, Mar del Nord i Skagerrak
Punt més altGaldhøpiggenn (2.468,854 m)
Punt més baixmar de Noruega (0 m)
Limita amb
Dades històriques
segle IX
17 maig 1814:  Constitució
7 juny 1905:  separat de Unió entre Suècia i Noruega
26 octubre 1905:  Reconeixement internacional separat de Unió entre Suècia i Noruega
Dia festiu
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional i democràcia representativa
Òrgan executiuGovern de Noruega
Òrgan legislatiuStorting
 Primer ministre Jonas Gahr Støre (2021–)
Màxima autoritat judicialCort Suprema de Noruega
Economia
Monedacorona noruega
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.no
Prefix telefònic+47
Telèfon d'emergències112, 110 i 113
Codi paísNO
Codi NUTSNO
Altres

Lloc webnorway.no
Close

El seu territori, situat entre els paral·lels 57° i 71° de latitud nord i entre els meridians 4° i 31º de longitud est, té una superfície total de 385.207[2] quilòmetres quadrats i una població de 5.258.317 habitants (2017). Noruega limita a l'est amb Suècia, en una llarga frontera de 1.619 quilòmetres, al nord-est amb Finlàndia i Rússia, i al sud amb l'estret de Skagerrak, amb Dinamarca a l'altra banda. Noruega té una extensa costa, enfront del nord de l'oceà Atlàntic (anomenat mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud) i la mar de Barentsz.

El Regne de Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle xi. Va formar una unió personal amb Dinamarca de 1380 a 1814. De 1814 a 1905 va formar una unió amb Suècia. Noruega romangué neutral en ambdues guerres mundials, però va ser ocupada per Alemanya en la segona. Tot i rebutjar l'entrada a la Unió Europea en dos referèndums, el país manté vincles estrets amb la Unió i els seus estats membres, així com amb els Estats Units. És considerat un participant prominent en la diplomàcia i el desenvolupament internacional, en involucrar-se en els Acords d'Oslo tot i que no van reeixir, i va negociar una treva entre el govern de Sri Lanka i els Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam. Noruega encara és un dels contribuïdors financers més importants de les Nacions Unides,[3] i participa amb les forces de l'ONU en les missions internacionals, en especial a l'Afganistan, Kosovo i el Sudan. Després de la Segona Guerra Mundial el país va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món,[4][5][6] amb les reserves per capita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món,[7] i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut.[8] Arran de la crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.[9]

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006.[10] Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega ocupa la primera posició en desenvolupament humà des del 2014.[11] També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007.[12] Com a Estat unitari, les divisions administratives del qual són els comtats (fylker) i els municipis (kommuner), Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat. El poble sami gaudeix d'un cert grau d'autodeterminació i exerceix influència sobre els territoris tradicionals mitjançant el Parlament Sami i l'Acta de Finnmark. Noruega és membre fundador de l'ONU, l'OTAN, el Consell d'Europa i el Consell Nòrdic i és membre de l'Espai Econòmic Europeu, l'OMC i l'OCDE.

L'idioma oficial és el noruec –en les dues modalitats escrites: bokmål i nynorsk–, una llengua escandinava relacionada directament amb el danès i el suec. En vuit municipis situats majoritàriament al nord del país, és també oficial la llengua sami. Tanmateix, al municipi de Porsáŋgu, situat al comtat de Finnmark, hi és també oficial el kven, una llengua relacionada amb el finès.