Infecció genital per clamídia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La infecció genital per clamídia o clamidiasis, és una infecció de transmissió sexual (ITS), causada pel bacteri Chlamydia trachomatis (serovars D-K). La infecció pot localitzar-se en diferents mucoses del cos: usualment de la uretra (o conducte de la orina) en l'home, del coll uterí i la uretra en la dona i de la faringe (gola) i del recte en homes i dones.[1]
Tipus | clamidiosi i infecció de l'aparell genital |
---|---|
Recursos externs | |
UMLS CUI | C1997322 |
Recordar que Chlamydia trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies específiques: tracoma (serovars A, B, Ba o C), infecció genital (serovars D-K) i limfogranuloma veneri o LGV (serovars L1, L2 i L3).[2]
La infecció genital per clamídia afecta més a dones que a homes, a diferència de la gonocòccia que és al revés.
La clamidiasi pot passar desapercebuda, ja que sovint no produeix cap símptoma (sobretot en les dones) i quan en produeix, poden ser signes i símptomes molt discrets o indistingibles dels que produeixen altres ITS.
Si no es tracta amb antibiòtics hi ha la possibilitat que evolucioni a problemes de salut més greus, com la malaltia inflamatòria pelviana (MIP) en les dones, l'epididimitis en els homes, o, en alguns casos, artritis (inflamació i dolor de les articulacions) que pot anar acompanyada d'erupció cutània, inflamació dels ulls i de la uretra (síndrome de Reiter).[3] Ocasionalment, a la llarga, pot estendre's als genitals interns, i així arribar a causar esterilitat en els homes i infertilitat en les dones.[4]
Segons el tipus de pràctiques sexuals, la Chlamydia trachomatis pot infectar també, tant en homes com en dones, el recte i la faringe. En aquestes localitzacions no acostuma a donar símptomes però es pot contagiar la infecció a altres persones per sexe oral o per sexe anal sense condó.[3]
La infecció genital per clamídia afavoreix l'adquisició del VIH per via sexual.
Com en la resta d'ITS, per tal de tallar la cadena de transmissió i evitar noves infeccions, és important estudiar totes les persones que han tingut relacions sexuals (contactes) amb la persona amb clamidiasi (cas índex), durant els 2-3 mesos previs a l'inici dels símptomes o en cas de ser assimtomàtica, des del diagnòstic.[5]