Japó durant la Primera Guerra Mundial
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Japó va participar en la Primera Guerra Mundial des de 1914 a 1918 aliada amb la Triple Entente i va tenir un paper important a l'hora d'assegurar les vies marítimes en els Oceans Pacífic Oest i en l'Índic contra la Marina Imperial alemanya. Políticament, Japó va aprofitar l'oportunitat per ampliar la seva esfera d'influència a la Xina i obtenir el reconeixement com a gran potència en la geopolítica de la postguerra.
Història del Japó |
---|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
Els militars japonesos, aprofitant les grans distàncies i la preocupació d'Alemanya per la guerra a Europa, van confiscar les possessions alemanyes al Pacífic i l'est d'Àsia, però no hi va haver mobilització a gran escala de l'economia.[1] El canceller Katō Takaaki i el primer ministre Ōkuma Shigenobu volien aprofitar l'oportunitat per expandir la influència japonesa a la Xina. Van allistar a Sun Yat-sen (1866-1925), després del seu exili al Japó, però van tenir poc èxit.[2] L'Armada Imperial Japonesa, una institució burocràtica gairebé autònoma, va prendre la decisió pròpia d'emprendre l'expansió al Pacífic. Va capturar els territoris micronèsics alemanys al nord de l'equador i va governar aquestes illes fins a 1921. L'operació va donar a la Marina una raó per ampliar el seu pressupost, per duplicar el pressupost de l'exèrcit imperial japonès i expandir la flota. Així, la Marina va guanyar una important influència política sobre assumptes nacionals i internacionals.[3]