Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948)^[1] és un historiador i catedràtic català. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès.^[2][3][4] des de l'abril de 2014 fins al març de 2021.

Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas, presentant Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, a l'Ateneu Barcelonès, el 7-10-2014
Biografia
Naixement	22 juny 1948 (76 anys) Barcelona
Rector Universitat Catalana d'Estiu
2016 – ← Joandomènec Ros i Aragonès
67è President de l'Ateneu Barcelonès
31 març 2014 – 25 març 2021 ← Francesc Cabana – Isona Passola i Vidal →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Director de tesi	Emili Giralt i Raventós
Activitat
Camp de treball	Història contemporània d'Espanya
Ocupació	professor d'universitat, historiador, escriptor
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2012–) Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals
Interessat en	Catalanisme i dictadura de Primo de Rivera
Obra
Estudiant doctoral	Joaquim Coll i Amargós, Aurora Madaula i Giménez, Uxío-Breogán Diéguez Cequiel, Giovanni C. Cattini i Carles Santacana Torres
Premis (2016)  premi Carles Rahola d'assaig

Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi Jaume Bofill (1878-1933). L'adscripció social i l'evolució política, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d'ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d'historiografia catalana i de la «Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català». Per la seva obra El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme (2017), La nació dels catalans: el difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya (2014), Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983).

És també director de la revista Cercles. Revista d'Història Cultural; és portaveu del Grup d'Estudis d'Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l'Institut d'Estudis Catalans.^[5]

Com a soci de l'Ateneu Barcelonès havia estat vocal entre els anys 1987-1991; el 2014 va ser elegit president de la institució sobre la qual té escrits dos llibres: Història de l'Ateneu Barcelonès. Dels orígens als nostres dies (1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006). El seu nomenament rellevà Francesc Cabana, dins d'una candidatura que va ser qualificada com a «sobiranista»,^[1] enfront de l'encapçalada per l'economista Josep Maria Carreras. El març del 2017 revalidà la presidència en unes eleccions on també hi competien Bernat Dedéu i Genís Roca.^[6]

Referències

1. José Ángel Montañés «"L'Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés pel dret a decidir"». El País, 02-04-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
2. «Jordi Casassas presidirá un Ateneu más soberanista». El Periódico de Catalunya, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
3. «El historiador Jordi Casassas presidirá el Ateneu Barcelonés». El País, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
4. «Jordi Casassas». Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2014].
5. «Ressenya de Jordi Casassas Ymbert». www.ateneubcn.org, 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
6. Juanico, Núria «Jordi Casassas revalida la presidència al capdavant de l'Ateneu Barcelonès». Ara.cat.