Isona Passola i Vidal

Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953)^[1] és una productora, guionista i directora de cinema catalana. Va ser la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català del 2013 al 2021, en què va assumir la presidència de l'Ateneu Barcelonès.^[2] És presidenta de l'APIMED (Associació Internacional de Productors Audiovisuals Independents de la Mediterrània) des de l'any 2007^[3] i també forma part del consell d'administració de Betevé.^[3]

Isona Passola i Vidal

Als premis Gaudí (2021)
Biografia
Naixement	(ca) Maria Lluïsa Passola i Vidal 1953 (71/72 anys) Barcelona
68a Presidenta de l'Ateneu Barcelonès
25 març 2021 – ← Jordi Casassas i Ymbert
2a Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català
2013 – 2021 ← Joel Joan i Juvé – Judith Colell i Pallarès →
Executiva en cap Massa d’Or Produccions
1992 –
Activitat
Ocupació	guionista, actriu, productora delegada, directora de cinema, productora de cinema, professora
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2023–)
Família
Pare	Ermengol Passola i Badia
Germans	Tònia Passola i Vidal
Premis
(2012)  Creu de Sant Jordi (2011)  Premi d'Honor Lluís Carulla (2010)  Gaudí a la millor pel·lícula documental, per l'obra Cataluña-Espanya
Veu: Isona Passola i Vidal (català)
Lloc web	massador.com…

Biografia

Filla de l'empresari catalanista Ermengol Passola, Es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1992 va fundar la productora Massa d'Or Produccions i des de llavors s'ha dedicat bàsicament a la producció i a la direcció cinematogràfica. Entre els ideals fundacionals de la productora, s'hi destaca el de la lluita aferrissada per a tenir un cos potent de cinema en català; per la importància de fer cultura en la llengua pròpia i la convicció que no existeix cap país fort sense una cultura audiovisual potent. El tàndem format per ella i Agustí Villaronga ha tirat endavant una trilogia temàtica sobre la guerra civil, conformada per les pel·lícules El mar (1999), Pa negre (2010), guanyadora de nou premis Goya i 13 premis Gaudí, i la més recent, Incerta glòria (2017), també premiada amb vuit premis Gaudí. També ha produït pel·lícules de Jesús Garay, Mario Gas o Joaquim Jordà i una desena de documentals i TV movies.

La seva vessant més política, mantinguda també al llarg de la seva trajectòria professional, es concreta audiovisualment amb les produccions Cataluña-Espanya (2008) i L'endemà (2014), que ella mateixa va dirigir i que tenien l'objectiu de fer divulgació sobre l'independentisme. En la mateixa línia, va figurar a la llista de Junts pel Sí per a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2015 i es va implicar en la campanya pel Sí al referèndum de l'1-O.

Va formar part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) (2012-2019), va ser presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català (2013-2021), durant anys va ser professora universitària a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.^[3]

És jurat dels Premis Lluís Carulla i del Premi Ramon Llull i participa sovint com a tertuliana a diversos mitjans de comunicació.^[3]

El febrer del 2021 fou nomenada presidenta de l'Ateneu Barcelonès, esdevenint la primera dona presidenta en els 160 anys d'història de la institució.^[2] El febrer del 2023 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.^[4]

És coneguda per l'èxit de les pel·lícules Pa Negre (2011) i Incerta glòria (2017), del director mallorquí Agustí Villaronga, així com pels seus documentals socials i polítics com Cataluña-Espanya (2009)^[5] o L'Endemà (2014), ambdós dirigits per ella mateixa.^[6][7]

Filmografia

Any	Títol	Productora	Directora	Guionista	Notes
1990	Despertaferro (llargmetratge)	Sí			De Jordi Amorós. Productora executiva.
1993	Les gens d'en face (llargmetratge)	Sí			De Jesús Garay. Productora executiva.
1995	El passatger clandestí (llargmetratge)	Sí			D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
1998	Mensaka (llargmetratge)	Sí			De Salvador García Ruiz. Productora associada.
1998	El pianista (llargmetratge)	Sí			De Mario Gas. Productora executiva.
1999	El mar (llargmetratge)	Sí			D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
2000	Valèria (TV movie)	Sí			De Sílvia Quer. Productora executiva.
2001	Germanes de sang (TV movie)	Sí			De Jesús Garay. Productora executiva.
2002	Mucha sangre (llargmetratge)	Sí			De Pepe de las Heras. Productora executiva.
2003	De nens (documental)	Sí			De Joaquim Jordà. Documental. Productora executiva.
2004	Desaparegut (documental)	Sí			De Julien Cunillera. Productora executiva.
2004	El manifest groc (documental)	Sí			De Xavier Montanyà. Productora executiva.
2005	Maria i Assou (TV movie)	Sí			De Sílvia Quer. Productora executiva.
2006	Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (documental)	Sí			De Joan Dolç. Productora executiva.
2008	Mirant al cel (llargmetratge)	Sí			De Jesús Garay. Productora executiva.
2008	Les veus del català (documental)	Sí			De Sergi Doladé. Productora executiva.
2009	Cataluña-Espanya (documental)	Sí	Sí	Sí	D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista.
2010	Pa negre (llargmetratge)	Sí			D'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la Pa negre d'Emili Teixidor
2013	Per on passa el futur (documental)	Sí	Sí	Sí	D'Isona Passola i Joan Dolç. Productora executiva, codirectora i coguionista.
2014	L'endemà (documental)	Sí	Sí	Sí	D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista.
2016	El testament de la Rosa (documental)	Sí			D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
2017	Incerta glòria (llargmetratge)	Sí			D'Agustí Villaronga. Pel·lícula basada en la novel·la Incerta glòria de Joan Sales
2018	Utopia Iogurt (documental)	Sí			D'Anna Thomson Teixidor i David Baksh. Productora executiva.
2019	La vida sense la Sara Amat (llargmetratge)	Sí			De Laura Jou. Productora executiva.
2021	Altsasu (aquella nit) (documental)	Sí			D'Amets Arzallus i Marc Parramon. Productora executiva.

Premis i reconeixements

• 2011: Premi d'Honor Lluís Carulla^[8]
• 2012: Creu de Sant Jordi^[9]
• 2022: Membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català^[10]
• 2023: Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona^[4]