Josep Maria Casas i de Muller
From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maria Casas i de Muller (Tarragona, 1890 - Barcelona, 1975) fou escriptor i poeta,[1] a més d'investigador en el camp de la matemàtica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 novembre 1890 Tarragona |
Mort | 4 desembre 1975 (85 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Humanista que treballà tant en les arts (escriptor i poeta), com en les ciències (llicenciat en Ciències Químiques amb excel·lent, el 1912). Durant els anys de la guerra civil fou director i professor (química i matemàtiques) de l'Institut-Escola de Sabadell. |
Gènere | Poesia |
Família | |
Fills | Josep Maria Casas-Huguet |
Estudià a Tarragona els primers nivells d'ensenyament primari, posteriorment els continuà a l'escola Jesús i Maria de Barcelona i més endavant en un internat de Jesuïtes a Tudela (Navarra). El segon ensenyament el realitzà a Barcelona, concretament al col·legi de Sant Ignasi, regentat pels jesuïtes de Sarrià.
Col·laborà a Bella Terra. Va publicar reculls poètics i poemes dramàtics. Va participar assíduament als Jocs Florals de Barcelona (entre molts altres), en què va guanyar la Viola d'or i d'argent l'any 1927 per l'obra Poema de Març, i la Flor Natural l'any 1929 per Oda dionisíaca, entre altres premis.[2]
Casas de Muller es movia a l'entorn d'un catolicisme militant. Catalanista convençut, la seva obra literària pertany al Noucentisme. Durant la postguerra la seva producció se centrà fortament cap a la investigació, i el 1956 obtingué el "Premio Torres Quevedo" pel seu treball de caràcter docent i alta pedagogia matemàtica Geometría hiperbólica no euclídea. Els anys 1963 i 1970 guanyà el Premi Fastenrath. Entre les seves aportacions investigadores destaca el seu treball de recerca matemàtica Anotaciones al Teorema de Fermat, en el qual de fet mai no deixà de treballar.