poeta, narrador i traductor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Piera Rubio (Beniopa, 30 de maig de 1947) és un poeta, escriptor, narrador i traductor valencià en llengua catalana.
(1980) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 maig 1947 (77 anys) Beniopa (País Valencià) |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, poesia i traducció literària |
Ocupació | escriptor, poeta, traductor |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Marifé Arroyo (1972–) |
Premis
| |
Llicenciat en Magisteri, com a poeta s'inicià amb una participació en el recull col·lectiu Carn fresca,[1][2] de joves poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70,[3][4] i va ser un dels fundadors de la revista literària Cairell. Ha publicat també nombroses col·laboracions en altres publicacions literàries (Èczema, Caràcters) i en la premsa diària (Avui, Levante-EMV). Els seus llibres, tant en vers com en prosa, han estat guardonades amb els premis més importants per a obres en català, com ara el Carles Riba o el Josep Pla.
Ha cultivat profusament la narració autobiogràfica, inspirada en les experiències dels seus nombrosos viatges pel Mediterrani, amb llargues estades a Grècia, a Itàlia i al Marroc, i en els paisatges de la Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir del 1974. Ha publicat, així mateix, biografies de personatges com Ausiàs March i sant Francesc de Borja.
Fruit del seu interès per la poesia àrab són les seves versions al català de diversos poetes de l'orient d'al-Àndalus, i especialment d'Ibn Khafaja. També ha traduït el poeta italià Sandro Penna. Algunes obres seves han estat traduïdes al castellà, a l'anglès i a l'italià.
De la seva faceta d'animador cultural, cal destacar la direcció de les activitats de l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició de Tirant lo Blanc) i la direcció de publicacions de l'editorial Tres i Quatre.
El 1972 es va casar amb la pedagoga Marifé Arroyo, una de les primeres que va introduir el valencià a l'escola pública.
El 1976 va publicar el primer llibre de poemes, Renou: la pluja ascla els estels i, dos anys més tard, El somriure de l'herba. El 1991 va publicar els seus poemes en el recull Dictats d'amors (Poesia 1971-1991). Posteriorment, publicaria En el nom de la mar (1999), El jardí llunyà (2000) i Cants i encants (2004). La seva primera novel·la —gènere que poc després canviaria per la narració en primera persona— va ser Rondalla del retorn (1977). Els seus llibres, que d'alguna manera es mouen entre el relat intimista i les memòries, sovint descriuen viatges i, al mateix temps, exploren la més íntima natura de l'ésser humà: El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996) i A Jerusalem (2005). El 2001 publica Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, una biografia literària del gran poeta del segle xv. El seu últim llibre, Puta postguerra (2007) és la continuació d'El temps feliç, part de les memòries que publicà el 2001. Ha rebut molts premis, entre altres el Premi Carles Riba de poesia, els premis Andròmina i Josep Pla de prosa,[5] i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[6]
El 2008, la revista L'Aiguadolç li dedicà un número monogràfic,[7] i el 2011 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'homenatjà amb una jornada en què intervingueren diversos estudiosos de la seva obra.[8] És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Memòries setanteres.[9]
També ha estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club. El 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2010, l'Ajuntament de Gandia va acordar atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de Gandia. El 2023 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.