Juruna
From Wikipedia, the free encyclopedia
El juruna o yudjá,[1] és l'última supervivent de les llengües yuruna, una branca de les llengües tupí, que és parlada pels yudjá al parc indígena del Xingu a l'estat de Mato Grosso al Brasil. El 2006 hi havia 280 parlants nadius.[2]
Dades ràpides Tipus, Ús ...
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 280 (2006 ) |
Autòcton de | Mato Grosso i Pará |
Estat | Brasil |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí Llengües yuruna | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | jur |
Glottolog | juru1256 |
Ethnologue | jur |
UNESCO | 1237 |
IETF | jur |
Endangered languages | 3152 |
Tanca
L'etnònim Juruna (Yuruna, Jurúna, Juruûna, Juruhuna, Geruna) és d'origen estranger i significa "boca negra" en língua geral, motivat per un tatuatge que els yudjá feien servir en el passat.[3] La seva autodenominació és yudjá, que significa "propietari del riu".[4] Juruna no és un terme pejoratiu, ja que va sorgir del tatuatge esmentat; no obstant això, és preferible utilitzar l'endònim yudjá.