La Febró
municipi de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba a uns 750m sobre el nivell del mar. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del 2023 la seva població és de 38 habitants, fet que el converteix en el municipi amb menys població de la comarca del Baix Camp i de tota la província de Tarragona. Actualment és un dels cinc pobles més petits de Catalunya, de fet és el tercer més petit en quant a població.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Camp | ||||
Població humana | |||||
Població | 38 (2023) (2,36 hab./km²) | ||||
Llars | 18 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 16,1 km² | ||||
Banyat per | riu de Siurana | ||||
Altitud | 754 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Lourdes Martorell (2022–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43364 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43057 | ||||
Codi IDESCAT | 430574 | ||||
Lloc web | lafebro.altanet.org |
L'any 1967 l'escriptor Albert Manent fa un recull toponímic exhaustiu de noms de lloc, de la Febró. Menciona també l'escassa documentació des de la Guerra del Francès fins a les Guerres Carlines, i inclús a la Guerra Civil del 1936-39 degut a la crema de papers municipals. Tot i això, l'autor constata que es coneix informació sobre el terme, des del s. XIV.[1] Se'n descriuen coves, muntanyes, avencs, roques, colls, boscos, arbres singularitzats, basses i bassots, cursos d'aigua, molins, masos, corrals, els carrers, cognoms més abundants, renoms tradicionals, entre altres.
Tal com relata Manent, l'origen etimològic del nom del poble estaria relacionat a la tradició de què als anys de la fundació del poble hi va haver unes febres malignes, i que aquests relats han perdurat fins avui dia. A més, fa un incís i afirma que la llengua de la Febró és el català oriental, mentre que a Prades o Siurana hi predomina la parla occidental.