La muntanya màgica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924. Es considera la novel·la més important de Mann i un clàssic de la literatura en llengua alemanya del segle xx. Ha estat traduïda a nombroses llengües.
(de) Der Zauberberg (et) Võlumägi (ru) Volšebnaja gora (lt) Užburtas kalnas (nb) Trollfjellet (da) Troldfjeldet (el) To magiko buno (en) The magic Mountain (fi) Taikavuori (ro) Muntele vrˇajit (ja) Ma no yamaj (es) La montaña magica (fr) La montagne magique (it) La montagna incantata (fa) K¯uh-i ˇg¯ad¯u (he) Har-haqqes¯amin (nl) De tooverberg (pl) Czarodziejska góra (sk) Čarovny vrch (sr) Čarobni breg (sl) Čarobna gora (lv) Burvju kalns (tr) Büyülü daˇg (sv) Bergtagen (hu) A varázshegy (pt) A montanha mágica (bg) Vˇulšebnata planina (cs) Kouzelný vrch (ka) Volšebnaja gora (nl) De toverberg (mk) Volšebniot rid (ca) La muntanya màgica (zh) Mo-shan (sq) Mali magjik (fa) Kuhe jadu (ar) al- ˇGabal as-sịhr¯i (vi) Núi thân (cs) ˇCarovná hora (ko) Ma ui san | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Thomas Mann |
Llengua | alemany |
Publicació | Reich alemany i Alemanya, 1924 |
Creació | 1913 ↔ 1924 |
Editorial | Sifriat Po'alim (en) |
Format per | Sueño de nieve (es) |
Dades i xifres | |
Tema | Europa, Suïssa, muntanya, guerra, Primera Guerra Mundial, sanatori, mort, malaltia i tuberculosi |
Gènere | Bildungsroman, novel·la de desenvolupament personal, social problem fiction (en) , ficció filosòfica i novel·la filosòfica |
Lloc de la narració | Davos Alps suïssos Alemanya |
Premis | |
Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
Thomas Mann començà a escriure la novel·la el 1912, arran d'una visita a la seva dona al Sanatori Wald de Davos en què era internada. Va concebre-la inicialment com una novel·la curta, el projecte, però, va començar a créixer amb el temps fins a convertir-se en una obra molt més extensa. L'obra narra l'estada del seu protagonista principal, el jove Hans Castorp, en un sanatori dels Alps suïssos, al qual havia arribat al principi únicament com a visitant. L'obra ha estat qualificada de novel·la filosòfica, ja que, tot i que s'ajusta al model genèric del Bildungsroman o novel·la d'aprenentatge, introdueix reflexions sobre els temes més diversos: tant a càrrec del narrador com dels personatges (especialment Naphta i Settembrini, els encarregats de l'educació del protagonista). Entre aquests temes ocupa un lloc rellevant el del "temps", fins a l'extrem que el mateix autor la qualificà de "novel·la del temps" (Zeitroman), però també es dediquen moltes pàgines a discutir sobre la malaltia, la mort, l'estètica, la política, etc.
S'ha vist la novel·la com un fresc del decadent mode de vida de la burgesia europea als anys anteriors de la Primera Guerra Mundial.