Laureano Vallenilla Lanz
polític veneçolà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Laureano Vallenilla Lanz (Barcelona, Veneçuela, 11 de novembre de 1870 – París, França, 16 de novembre de 1936), fou un periodista, sociòleg i historiador veneçolà, un dels principals representants del pensament positivista. Es va guanyar un lloc prominent en les primeres dècades del segle XX com a ideòleg i apologista del règim dictatorial de Juan Vicente Gómez[lower-alpha 1] i al mateix temps aconsegueix fer-se reconèixer com un dels pensadors i historiadors més originals i controvertits del seu temps. La seva obra fonamental es va nodrir teòricament de les doctrines que el tancament del segle xix havia deixat en voga: l'evolucionisme i el positivisme. Basat en elles, i amb les exigències del rigor acadèmic, va enfocar els seus majors esforços sobre el tema del cabdillisme.[1]
Laureano Vallenilla Lanz a la dècada del 1920 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 novembre 1870 Barcelona (Veneçuela) |
Mort | 16 novembre 1936 (66 anys) París |
Senador de Veneçuela | |
Activitat | |
Ocupació | historiador, periodista, diplomàtic, sociòleg, polític, escriptor |
Activitat | Segles XIX-XX |
Influències | |