Lawrence d'Aràbia
pel·lícula britànica del 1962 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lawrence d'Aràbia[7] (títol original en anglès: Lawrence of Arabia) és una pel·lícula de drama històric èpica britànica del 1962 basada en la vida de T. E. Lawrence i el seu llibre Els set pilars de la saviesa de 1926. Va ser dirigida per David Lean i produïda per Sam Spiegel, a través de la seva companyia britànica Horizon Pictures, i distribuïda per Columbia Pictures. La pel·lícula és protagonitzada per Peter O'Toole com Lawrence i Alec Guinness interpretant el príncep Faisal. La pel·lícula també és protagonitzada per Jack Hawkins, Anthony Quinn, Omar Sharif, Anthony Quayle, Claude Rains, i Arthur Kennedy. El guió va ser escrit per Robert Bolt i Michael Wilson.
La pel·lícula, una producció britànica amb distribució nord-americana,[2][3][8] representa les experiències de Lawrence a les províncies de l'Imperi Otomà de Hejaz i la Gran Síria durant la Primera Guerra Mundial, en particular els seus atacs a Àqaba i Damasc i la seva participació al Consell Nacional Àrab. Entre els seus temes s’inclouen les lluites emocionals de Lawrence amb la violència personal inherent a la guerra, la seva pròpia identitat i la seva fidelitat dividida entre la seva Gran Bretanya natal amb el seu exèrcit i els seus camarades recentment trobats dins de les tribus del desert àrab.
Lawrence d'Aràbiaa va ser nominat a deu Oscars a la 35a Edició dels Premis de l'Acadèmia el 1963; en va guanyar set, inclosos els de millor pel·lícula i el millor director. També va guanyar el Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica i els premis BAFTA a la millor pel·lícula i pel·lícula britànica destacada. La partitura dramàtica de Maurice Jarre i la cinematografia de Super Panavision 70 de Freddie Young també van guanyar elogis de la crítica.
La pel·lícula és àmpliament considerada com una de les pel·lícules més grans i influents mai realitzades. El 1991, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va considerar "significativa culturalment, històricament o estèticament" i va ser seleccionada per a la seva conservació al National Film Registry.[9][10] El 1998, l'American Film Institute la va situar en el cinquè lloc de la llista de 100 anys ... 100 pel·lícules de les millors pel·lícules americanes, i es va classificar en el setè lloc de la seva llista actualitzada el 2007. El 1999, el British Film Institute va nomenar-la com la tercera pel·lícula britànica més gran de tots els temps. El 2004 va ser elegida la millor pel·lícula britànica de tots els temps en una enquesta Sunday Telegraph dels principals cineastes britànics.
Aquesta pel·lícula ha estat doblada i subtitulada al català.[7]
És una de les poques pel·lícules de la història del cinema sense papers femenins.[11]