Leonard Lodewijk De Bo
prevere i lingüista belga (1826-1855) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Leonard Lodewijk De Bo (Beveren-Leie, 27 de setembre de 1826 - Poperinge, 25 d'agost de 1885) va ser un capellà, professor i lingüista belga.[1] Juntament amb Guido Gezelle (1830 - 1899), va ser un dels defensors del particularisme lingüístic del flamenc occidental.[2] Se'l recorda principalment per la seva recerca lingüística i dialectal, amb el seu diccionari del flamenc occidental Westvlaamsch Idioticon (1870 - 1873) com la seva obra mestra.[3] Hi va inventariar uns 25.000 mots i refranys de Flandes Occidental.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 setembre 1826 Beveren-Leie (Bèlgica) |
Mort | 25 agost 1885 (58 anys) Poperinge (Bèlgica) |
Rector Onze-Lieve-Vrouw-ten-Hemelopnemingskerk, Ruiselede | |
27 setembre 1882 – 22 abril 1884 | |
Rector Sint-Petrus en Pauluskerk, Elverdinge | |
9 juliol 1873 – 27 setembre 1882 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Seminari de Bruges (1846–) Sint-Jozef College Tielt (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Poperinge (1884–) Ruiselede (1882–1884) Elverdinge (1873–1882) Bruges (1851–1873) Ver-Assebroek (en) (1851–1851) |
Ocupació | mestre d'escola (1851–1873), coadjutor (1851–1851), sacerdot catòlic (1851–), escriptor |
Alumnes | Pieter Busschaert, Gustaaf Hendrik Flamen, Karel Beyaert i Adolf Lootens |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pares | Ludovicus De Bo i Amelia Lemayeur |
Germans | Maria De Bo |
Al Gran Seminari de Bruges va fer-se amic de Guido Gezelle amb qui va compartir l'interès per a la llengua i la protecció del vocabulari,[4] en una època en la qual el neerlandès era amenaçat a Bèlgica per la voluntat política de crear un estat monolingüe francès, inspirat pel model seguit a França.[5]
« | Sovint s'ha dit que la llengua flamenca té dos grans enemics, un per destruir-la i un altre per corrompre-la. El primer és la influència del francès, al qual propendim, per relació quotidiana, per interessos materials, per moda o necessitat […], i el segon és la influència de l'alemany, que canvia gradualment la naturalesa del neerlandès dels Països Baixos | » |
— Lodewijk De Bo, Introducció al Westvlaamsch Idioticon (1870), pàgina IX |
L'herboristeria era una altra de les seves passions i va publicar regularment articles a les revistes Rond den Heerd i Loquela. Pòstumament, el 1888, Joseph Samyn va editar aquesta col·lecció d'articles sobre plantes, herbes i flors sota el títol Deken De Bo's Kruidwoordenboek (en català, Diccionari herborista del degà De Bo).[6]