municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Llanars és un municipi de la comarca del Ripollès, centrat per un petit sector de la vall del Ter a l'aiguabarreig amb la Ribera de Faitús. S'allarga entre Camprodon i Vilallonga. Està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Ripollès | ||||
Capital | Llanars | ||||
Població humana | |||||
Població | 536 (2023) (21,7 hab./km²) | ||||
Llars | 22 (1553) | ||||
Gentilici | Llanarenc, llanarenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 24,7 km² | ||||
Banyat per | Ter i ribera de Faitús | ||||
Altitud | 983 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Amadeu Rosell i Martí (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17869 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17091 | ||||
Codi IDESCAT | 170911 | ||||
Lloc web | llanars.cat |
Al nord arriba fins al puig Sistra (1.988 m alt), límit ja amb Setcases i Molló, on neix la Ribera de Faitús, afluent per l'esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de la Fembra Morta a llevant. Al sud s'allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d'Espinauga afluent per la dreta del Ter.[1] L'església parroquial és l'església romànica de Sant Esteve de Llanars.
El lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles xi i xii) i sembla derivat del de l'antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon.[2] El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no feu variar l'alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.[1][3]
El duc de Noailles i militar francès hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.[1]
Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).[2] Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.[4]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Espinalba | 48 |
Faitús | 3 |
el Llanarès | 50 |
Llanars | 441 |
el Riberal de Faitús | 19 |
les Planes de Llanars | 0 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes.[5] Els dos pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons van ser enterrats al cementiri municipal. Hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l'agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units.[6] El 25 de juliol de 2004 l'Associació Centre d'Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l'impacte prop del veïnat de Faitús.[7]
Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.