Llengües eslaves occidentals
família lingüística / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües eslaves occidentals formen una branca de les llengües eslaves, escindida del tronc comú al voltant del segle vi.[1] Els trets distintius d'aquesta branca passen per una major abundància de sons palatals, una tendència a fixar la síl·laba tònica de la paraula a la primera o la penúltima i canvis en la declinació i ús del genitiu.
Dades ràpides Tipus, Nadius ...
Tipus | família lingüística |
---|---|
Nadius | 60.000.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves | |
Subdivisions | |
llengües lequítiques llengües txecoslovaques sòrab | |
Codis | |
Codi Glottolog | west2792 |
Tanca
Les llengües eslaves occidentals tenen totes sistemes d'escriptura basats en l'alfabet llatí, per oposició a les orientals, que n'utilitzen de ciríl·lic i a les meridionals (barreja de ciríl·lic i llatí).
Els idiomes que formen aquest grup són: