Llengües goidèliques
família lingüística / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P.[1] Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia. Actualment perviuen tres llengües goidèliques modernes:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) és cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país (Gaeltacht).
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les Illes Hèbrides (Gàidhealtachd). També n'hi ha parlants encara a Nova Escòcia, al Canadà.
- El gaèlic manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar inicialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els últims parlants, però en va sobreviure un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la enfront de l'anglès, tot i ser aquesta darrera la seva llengua materna.
Dades ràpides Tipus, Classificació lingüística ...
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars | |
Subdivisions | |
gaèlic irlandès gaèlic manx gaèlic escocès | |
Codis | |
Codi Glottolog | goid1240 |
Tanca