Llonat

Llonat és un dels quatre nuclis de població que formen la comuna d'els Masos, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. És el nucli que fa les funcions de centre administratiu, amb l'ajuntament, l'església i l'escola en una de les urbanitzacions properes.

Llonat

Localització
42° 37′ 18″ N, 2° 27′ 41″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Cantó	Cantó de Prada
Comuna	els Masos
Geografia
Altitud	381,1 m

Està situat^[1] cap al centre del terç nord de la comuna dels Masos; és el nucli més proper a la carretera general.

El 1035 consta com a Lunad en una donació que el comte Guifré II de Cerdanya va fer el 1035^[2] a Sant Martí del Canigó.

Edificis d'interès

L'església parroquial, dedicada actualment a la Mare de Déu de la Nativitat dels Masos, fou construïda al llarg del període 1636-1656. Substituí l'antiga església parroquial de la Mare de Déu del Roure, destruïda -com la resta del seu nucli- per una esllavissada el 1632. D'aquell temple romànic anterior en conserva la marededéu de Nostra Senyora i l'Infant (del s. XVI) i una estàtua de sant Domènec (del XV). Més moderns són els diversos retaules barrocs: el de l'altar major (del taller de Josep Sunyer i Raurell, fet pels voltants del 1700), dedicat a la Mare de Déu de la Querinyana (popularment, Crinyana); el del Crist (entre 1702), el de sant Miquel (1742), el del Roser (1772) i el de sant Josep (segle XVIII).

Hi ha una menció del 1398 d'una primitiva església dedicada als sants Just i Pastor. Es tracta de la primitiva advocació de l'església parroquial.

Referències

1. Llonat en els ortofotomapes de l'IGN
2. Monsalvatje, 2015.

Bibliografia

• Becat, Joan. «83 - Els Masos». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Coromines, Joan. «Joncet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3.
• Francisco Monsalvatje y Fossas. Monasterio de S. Martín de Canigó. Editorial MAXTOR, març 2015, p. 223–. ISBN 978-84-9001-464-6.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Els Masos». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.