From Wikipedia, the free encyclopedia
Manex Goihenetxe Etxamendi (Ezterenzubi, Baixa Navarra, 22 de setembre de 1942 - coll de Biscau, Bearn, 2 de març de 2004) fou un historiador i activista cultural basc.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 setembre 1942 Ezterenzubi (França) |
Mort | 2 maig 2004 (61 anys) Laruntz (França) |
Rector Universitat Basca d'Estiu | |
1973 – 1976 | |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | Universitat de Tolosa |
Director de tesi | Christian Desplat (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Història |
Ocupació | Historiador i promotor cultural |
Ocupador | Universitat de Pau i del Pays de l'Adour Seaska |
Partit | Enbata Euskal Herriko Alderdi Sozialista |
Membre de | |
Llengua | (basc),(francès) |
Premis
|
Nascut en una família de grangers, es va traslladar a Bretanya per estudiar. Després de fer esatudis secundaris al Liceu Francès de Roazhon el 1963, va ser ordenat frare a la congregació de Ploërmel el 1967. El 1969, es va graduar en història a la Universitat de Tolosa, i va començar a treballar com a professor. Goyhenetche també va aconseguir la certificació de mestres (DEA)[2] a Pau el 1981. Va obtenir el seu doctorat el 1984. Com a professor, va treballar a Auloron, Lorda, Sant Joan Lohitzune i Kastellin (Bretanya).
Fou escriptor de l'associació "Ikas" de 1972 a 1983. Va assumir càrrecs directius a la Udako Euskal Unibertsitatea de 1977 a 1979. El 27 de juliol de 1975 fou nomenat acadèmic associat de l'Euskaltzaindia i soci d'Eusko Ikaskuntza. Fou el primer treballador en nòmina com a professor de la xarxa escolar basca Seaska (1977-1981), i va assumir altres responsabilitats a Kanbo, Baiona, i Ziburu (1981-2003). També va ser professor de les Universitats de Pau i Baiona.
Podia parlar set idiomes, és a dir, basc, francès, llatí, anglès, castellà, gascó occità i aragonès. Gràcies al seu domini d'idiomes, va dur a terme una àmplia investigació sobre el País Basc.
Va mostrar un compromís especial per la cultura basca i la política abertzale. La primera vegada que es va involucrar en política va ser durant el procés de Burgos (1970). Va ser fundador dels partits polítics Enbata i EHAS.
Manex es va registrar al cens d'Anglet (Lapurdi) durant molts anys i també va ser el candidat nacionalista basc pel Cantó d'Anglet-Sud a les eleccions cantonals franceses de 1998. Va dedicar un dels seus llibres a aquesta localitat de Lapurdi.
El 2 de maig de 2004 va patir un accident fatal a Biscaü, una muntanya de Bearn, on va morir juntament amb la seva aprella Anne-Marie Pargade.[3] Les seves cendres foren escampades a Errozate, vora la seva vila natal d'Ezterenzubi.[4]
Ha escrit nombroses històries sonre el País Basc en francès i basc. En aquest camp és considerat un dels escriptors més importants, sobretot amb l'obra de referència Histoire générale du Pays Basque, la primera escrita des del punt de vista basc.[5]
D'altra banda ha escrit una llarga revisió i una part important d'un projecte de recerca (20 més o menys). A la comunitat científica basca Inguma (base de dades), hi ha 36 paraules escrites per ell.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.