Inguma

Inguma (anomenat Mauma a Baigorri) és un dels genis malèfics que componen l'extens panteó de la mitologia basca.^[1][2] Tot i que pot aparèixer en qualsevol moment del dia, mentre la gent dorm, com que això és més habitual de nit se l'acostuma a enquadrar dins la categoria dels éssers nocturns.^[3] La seva naturalesa és malvada, ja que el seu únic propòsit és ofegar les seves víctimes mentre dormen: aleshores apareix a casa i escanya algun dels dorments tot constrenyent-los el coll, dificultant-los la respiració i causant així una angoixa indescriptible.

Per a altres significats, vegeu «Inguma (base de dades)».

Inguma

Tipus	geni
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Mauma
Altres
Domini	malson
Equivalent	Pesanta i Lietuvēns

Origen antropològic

L'origen antropològic d'aquest geni es podria trobar en el fenomen anomenat "paràlisi del son", una incapacitat temporal per a moure's que algunes persones pateixen sovint durant el son en despertar sobtadament. Curiosament, la paràlisi del son sol produir-se si el dorment està estirat d'esquena, cosa que coincideix amb el patró que segueix Inguma, que s'asseu sobre el pit de les seves víctimes i els estreny la gola amb les mans.^[4] Això és el mateix que fan, per exemple, la Pesanta, un ésser propi de la mitologia catalana, o el Lietuvēns letó.

Genis relacionats

Aideko és un geni similar a Inguma. Se'l considera responsable de totes les malalties les causes naturals de les quals es desconeixen. De la mateixa manera que Gaizkin forma caps de gall amb les plomes del coixí, Aideko causa malalties greus a qui s'hi gita. Només cremant aquestes plomes es guareix el malalt.

Protecció

Per tal d'evitar els efectes d'Inguma, a la zona d'Ezpeleta (Lapurdi) es recita tradicionalment aquesta fórmula:^[5]

«

(basc)  Inguma, enauk hire bildur, Jinkoa eta Andre Maria artzentiat lagun Zeruan izar, lurrean belar, kostan hare. Ehadiela nereganat ager.

(català)  Inguma, no tinc por de tu, tinc Déu i la Mare de Déu com a protectors. Les estrelles del cel, les herbes de la terra, els grans de sorra de la costa, no et presentis davant meu abans d'haver-los comptat.

»

A Sara es diu aquesta altra fórmula:^[6]

«

(basc)  Ingumes erromes ezniok hire beldurrez Jesus diat aita Zeruko saindu ta aingeru guziak guarda.

(català)  Inguma captaire no tinc por de tu, tinc per pare Jesús per guardians tots els sants i els àngels del cel.

»

A Ithorrotze (Zuberoa) es diu que aquest esperit provoca malsons. Per allunyar-lo, es recita la mateixa fórmula que a Ezpeleta, a la qual s'afegeix aquesta invocació a l'esperit benèfic Gauargi:^[6]

«

(basc)  Hi, aldiz, jin akitala Gauargia!

(català)  D'altra banda, vine a mi, Gauargi!

»

Invocacions

Per alliberar-se dels malsons es fan servir diverses fórmules i invocacions adreçades a Santa Agnès, la Mare de Déu i Sant Andreu. Tot seguit, alguns exemples:

«	(basc)  Amandere Santa Inés bart egin det amets berriz egin eztezadala ez gaitzez ta ez onez.	(català)  Mare Santa Agnès ahir a la nit vaig tenir un somni que no en tingui més ni de dolent ni de bo.	»
— Versió recollida a Amezketa[6]

«	(basc)  Andre Santa Ines bart ein dut ames: bart ein badut gaitzez gaur ein dezadan onez.	(català)  Santa Agnès ahir a la nit vaig somiar: si el d'ahir va ser dolent que el d'avui sigui bo.	»
— Versió recollida a Ezkurra[6]

«	(basc)  Ama Berjina de Kodes: nik eiten bot ames izan daila onez	(català)  Mare de Déu de Kodes: si tinc somnis que siguin bons.	»
— Versió recollida a Ituren[6]

A Euba (Amorebieta-Etxano) es diu que allò que se somia el dia 13 del mes es fa realitat.

En la cultura popular

Inguma entrant en una casa

A Ofrenda a la tormenta (pel·lícula de Fernando González del 2020), la mort sobtada d'una nena petita esdevé sospitosa quan el metge forense descobreix que es va aplicar pressió a la cara del nadó. L'àvia està convençuda que aquest assassinat és acte d'Inguma, una criatura maligna.^[7]

Inguma és un dels diversos genis nocturns que apareixen a la pel·lícula de Paul Urkijo Gaua (2025), al costat de Gaueko, Akerbeltz, nombroses sorginak ('bruixes') i altres.

Inguma és també el nom d'una base de dades pública creada per la Universitat Basca d'Estiu que ofereix dades sobre tot allò que s'ha produït en llengua basca dins del món acadèmic, tant de forma escrita com oral.