María Zambrano Alarcón
filòsofa espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
María Zambrano Alarcón (castellà: María Zambrano y Alarcón) (Vélez-Màlaga, 22 d'abril de 1904 - Madrid, 6 de febrer de 1991)[1] va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.[1] La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no es va reconèixer a Espanya fins a l'últim quart del segle xx, després d'un llarg exili. Ja anciana, va rebre els dos màxims premis literaris a Espanya: Premi Príncep d'Astúries el 1981, i el Premi Cervantes el 1988.[2]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (es) María Zambrano y Alarcón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 abril 1904 Vélez-Màlaga (Restauració borbònica) |
Mort | 6 febrer 1991 (86 anys) Madrid (Espanya) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central I.E.S. Mariano Quintanilla |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia, assaig i filosofia |
Ocupació | filòsofa, escriptora, poetessa |
Ocupador | Instituto Escuela Instituto de Bachillerato Cervantes Residencia de Señoritas Universitat Central Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo |
Gènere | Assaig i poesia |
Moviment | Las Sinsombrero |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Alfonso Rodríguez Aldave (1936–1948) |
Pare | Blas Zambrano |
Germans | Araceli Zambrano Alarcón |
Premis | |
Tanca