Mil proverbis
llibre de Ramon Llull / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mil proverbis és una obra de Ramon Llull que conté consells, amonestacions i sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica. Va ser escrit per Llull el 1302 en alta mar de retorn de Xipre. La primera edició publicada data del 1746 a Mallorca, a cura de Miquel Cerdà i Miquel Amorós.[1][2]
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Ramon Llull |
Llengua | català |
Publicació | Regne de Mallorca, 1302 |
Dades i xifres | |
Tema | teologia i filosofia |
Gènere | proverbi |
Sèrie | |
Part de | llista d'obres de Ramon Llull |
Altres | |
ISBN | 978-2-9531917-0-7 |
OCLC | 228783070 |
Van repartides en cinquanta-dos capítols, el nombre per capítol variant de disset o vint-i-dos, amb una mitjana de vint. Cada capítol està dedicat a una virtut, una qualitat moral o una condició.[3] El principi segueix l'ordenança d'una jerarquia : De Déu, De prelat, De príncep, De subjecte, etc.
Les qualitats de l'obra són la lleugeresa en la concisió, la simplicitat tota didàctica, la musicalitat mnemotècnica; la redacció essent alliberada dels constrenyiments de la demostració escolàstica, de les feixugors del seu aparat.
Aquestes sentències revelen una intel·ligència girada cap a la perfecció, així com una destresa a concentrar l'amplitud de la llum. Aquestes dues qualitats han de fer de l'obra un clàssic del pensament.