Montserrat Bacardí i Tomàs
Assagista i professora / From Wikipedia, the free encyclopedia
Montserrat Bacardí i Tomàs (Ciutadilla, 12 de juliol de 1962) és una assagista i professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juliol 1962 (61 anys)
Ciutadilla (Urgell) |
Activitat | |
Camp de treball | Assaig |
Ocupació | assagista, crítica literària, traductora |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Institut d'Estudis Catalans |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Maria Alba Pijuan i Vallverdú |
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns. Revista de Traducció.[2]
Ha publicat articles d'història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d'escriure (2004) i El Quixot en català (2006).[3]
Ha fet col·laboracions habituals en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Avui, Lletra de Canvi, Serra d'Or, Caràcters, Quaderns. Revista de Traducció, Els Marges. Els seus àmbits de recerca han estat sobre moviments, obres, crítica literària o autors de literatura catalana.[4]
És editora dels volums Memòries d'un segle d'or, de Joan Triadú i Font, 2008; Joan Triadú. Estimat amic. Cartes. Textos, de Pere Calders i Rossinyol i Joan Triadú, 2009 i Diari íntim. Escrits autobiogràfics de Rafael Tasis i Marca, 2011.[4]
Té una gran quantitat de publicacions en nom del GETCC (Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània). A 30 de setembre de 2016 consten un centenar d'articles en revistes i 45 lectures i ponències a congressos.[5]
L'any 2019 es converti en membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[6]