El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1618 - València: Llorenç Matheu i Sanç, jurista, poeta, humanista i polígraf valencià (m. 1680).
- 1751 - Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.
- 1880 - Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat català (m. 1920).[5]
- 1943 - Manresa: Montserrat Jou i Parrot, escaladora i alpinista catalana.[6]
- 1946 - Calellaː Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (m. 2024).
- 1955 - Molins de Reiː Carme Figueras i Siñol, diplomada en físiques i política catalana.[7]
- 1984 - Barcelonaː Victoria Anna Perea Sánchez, primera persona que va nàixer per fecundació in vitro a Espanya, i sisena de tot el món.[8]
- Resta del món
- 1468 - Fermoselle (Zamora, Corona de Castella): Juan del Encina, poeta, músic i autor de teatre espanyol (m. 1529).
- 1778 - Roncastaldo, Loianoː Maria Dalle Donne, metgessa, ginecòloga, professora italiana, directora de la Universitat de Bolonya (m. 1842).[9]
- 1797 - Hamburgː Adele Schopenhauer, autora alemanya (m. 1849).[10]
- 1817 - Concord (Massachusetts, EUA): Henry David Thoreau, escriptor i filòsof estatunidenc (m. 1862).
- 1824 -Honfleur, Normandia (França): Louis-Eugène Boudin més conegut com a Eugène Boudin, un dels primers paisatgistes francesos a pintar a l'aire lliure (m. 1898).[11]
- 1843 - Lió: Nina de Callias, escriptora, compositora, pianista i salonnière francesa (m. 1884).[12]
- 1866 - Clichyː La Goulue, popular ballarina de cancan, figura mítica del París de la Belle Époque (m. 1929).[13]
- 1874 - Świnoujście, Imperi Alemany, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (m. 1927).[14]
- 1884 - Livorno, Regne d'Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor (m. 1920).[15]
- 1886 - Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
- 1895 -
- 1904 - Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura de l'any 1971 i diplomàtic xilè (m. 1973).[18]
- 1913 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 2008).[19]
- 1917 - Chadds Ford, Pennsilvània, Estats Units:Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.
- 1928 - Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990.[20]
- 1935 - Nirasaki, Yamanashi (Japó): Satoshi Ōmura, bioquímic japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.[21]
- 1937 - Meudon, França: Lionel Jospin, polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.
- 1943 - Bouth, Anglaterra: Christine McVie, teclista, cantant i compositora, membre de Fleetwood Mac (m. 2022).[22]
- 1947 - Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola (m. 2009).[23]
- 1952 -
- 1953 - Lidingö, Suècia: John Ausonius, autor d'una sèrie d'atacs racistes comesos el 1991 i 1992 a les ciutats d'Estocolm i Uppsala.
- 1966 - Madridː Ana Torrent, actriu espanyola, protagonista dels films Tesis, Cría cuervos i El espíritu de la colmena, entre d'altres.[26]
- 1997 - Mingora, Pakistan: Malala Yousafzai, activista pakistanesa, Premi Internacional Catalunya 2013,[27] Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.[28]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
- 1536 - Basilea (Suïssa): Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (n. 1466).[31]
- 1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes.
- 1724 - Nanquín (Xina): Cao Xueqín (en xinès: 曹雪芹; en pinyin: Cáo Xuěqín), també conegut com a Mengruan (夢阮), novel·lista, poeta, filòsof i pintor que va viure durant la dinastia Qing (m. 1763).[32]
- 1733 - París: Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, dona de lletres i salonnière francesa molt influent (n. 1647).[33]
- 1804 - Estats Units: Alexander Hamilton, polític i primer secretari del Tresor nord-americà.
- 1825 - Avinyó, França: Dorothea Schlözer, investigadora alemanya, la primera a doctorar-se en filosofia del país (n. 1770).[34]
- 1897 - Villers-sur-Mer (França): Félix Godefroid, arpista i compositor belga (n. 1818).[35]
- 1926 - Bagdad (Iraq): Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (n. 1868).[36]
- 1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau de l'any 1930 (n. 1886).[37]
- 1935 - París (França): Alfred Dreyfus ,militar francès jueu d'origen alsacià. Acusat i condemnat per traïció abans de ser indultat i després rehabilitat (n. 1859).[38]
- 1953 - Sart-lez-Spa (Bèlgica): Joseph Jongen, compositor belga (n. 1783).[39]
- 1965 - Irene Parlby, política feminista i activista social canadenca, ministra i senadora (n. 1868).[40]
- 1975 - İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (n. 1898).
- 1996 - Oberdürnbach (Àustria): Gottfried von Einem, compositor austríac (n. 1918).[39]
- 2002 - Madridː Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (n. 1907).[41]
- 2010 - Miami, EUA: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, que fou coneguda com la reina del bolero (n. 1922).[42]
- 2014:
- 2017 - Nova Jersey (Estats Units): Charles Gordon Blazer va ser un dirigent esportiu estatunidenc.
- 2019 - Newburyport, Massachusetts (EUA): Fernando J. Corbató, informàtic estatunidenc, guanyador del Premi Turing (n. 1926).
- 2020 - Clearwater, Florida (EUA): Kelly Preston, actriu i model estatunidenca (n. 1962).[44]
Església Catòlica[46]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (segle iv); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
- Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
- Sants que no figuren al Martirologi: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (segle iv); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (segle xiii); translació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
- Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
- Venerables Maria Teresa Kierocińska, monja (1946).
Església Ortodoxa Armènia (segons el calendari gregorià)
Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 25 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 29 de juny del calendari julià.
- Sants: Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Maria, mare de Joan Marc, parent de Bernabé apòstol; Gregori d'Iraklia, metropolita; Pere de Rostov, príncep tàtar (1290); Andreu de Neu-Divejeno, arquebisbe; Nicandre de Pskov, monjo (1581)-
Patuelli, Francesca. «Dalle Donne Maria» (en italià). Scienza a due voci. [Consulta: 29 abril 2022].
«Irina Bokova». UNESCO. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. [Consulta: 29 maig 2022].
Cavanaugh, Susanna Catherine. «Irene Parlby». The Canadian Encyclopedia, 27-10-2009. [Consulta: 27 novembre 2022].