Moses und Aron
From Wikipedia, the free encyclopedia
Moses und Aron (en alemany, Moisès i Aaró) és una òpera en dos actes, composta per Arnold Schönberg amb un tercer acte incomplet. El llibret en alemany és del mateix compositor, basant-se en el llibre de l'Èxode de la Bíblia. És una obra plenament dodecafònica. Es va estrenar el 12 de març de 1954 a l'Opernhaus Zürich.
Moisès i Aaró davant del Faraó, quadre de Benjamin West | |
Títol original | Moses und Aron |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Arnold Schönberg |
Llibretista | Arnold Schönberg |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Basat en | llibre de l'Èxode de la Bíblia () |
Creació | 1926-1932 |
Data de publicació | segle XX |
Parts | 3 actes, el tercer incomplet |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 12 de març de 1954 |
Escenari | Opernhaus Zürich, |
Intèrpret | Hans Rosbaud, Hans Herbert Fiedler, Helmut Krebs, Helmut Kretschmar i Hermann Rieth |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 2 de novembre de 1985 (estrena a Espanya) |
Té el seu precedent en una obra anterior de Schönberg, Der Biblische Weg (El camí de la Bíblia, 1926-27), que representa una resposta en forma dramàtica als moviments antisemites en el món alemany després de 1848 i una expressió profundament personal de la seua pròpia crisi sobre la «identitat jueva». Aquesta última va començar amb una trobada cara a cara amb l'agitació antisemita a Mattsee, prop de Salzburg, durant l'estiu de 1921, quan va ser obligat a abandonar el lloc per ser jueu, tot i que de fet ja s'havia convertit al protestantisme l'any 1898. Va ser una experiència traumàtica a què Schönberg es referiria ben sovint, i de la que apareix un primer esment en una carta dirigida a Kandinski (abril de 1923):
« | Finalment, enguany he après la lliçó que forçadament m'han ensenyat, i mai no l'oblidaré. És que no sóc un alemany, ni un europeu, de fet a males penes sóc un ser humà (almenys, els europeus s'estimen més al pitjor dels de la seua raça abans que a mi), sinó que sóc un jueu | » |
L'afirmació de Schönberg s'assembla a la de Mahler, un convers al catolicisme, uns anys abans: «Sóc tres vegades apàtrida: com un bohemi entre els austríacs, com un austríac entre els alemanys, i com un jueu en el món sencer. Sóc un intrús a tot arreu, benvingut enlloc».
L'experiència de Mattsee estava destinada a canviar el curs de la vida de Schönberg i influir en la seua creativitat musical, portant-lo primer a escriure Der Biblische Weg, en la qual el protagonista principal Max Aruns (Moisès-Aaró) està parcialment inspirat en Theodor Herzl, fundador del modern sionisme polític; després, per a proclamar en Moses und Aron el seu credo monoteista; i finalment, en el seu retorn oficial al judaisme l'any 1933, per a embarcar-se durant més d'una dècada en una infatigable missió per a salvar els jueus europeus del destí fatal que els esperava. Der Biblische Weg ha de considerar-se una obra personal i política. Moisès, al centre de l'èxode bíblic, s'havia convertit des dels temps de Heinrich Heine fins al de Herzl i Schönberg, en l'encarnació ideal d'un redemptor nacional i espiritual.
La idea de l'obra va ser perfilada, en esquema, el 1926, i en la forma de projecte va ser completada l'any 1927. Primer va ser concebuda com un oratori (1928), després com una òpera, en la que va treballar des de 1930 fins a 1932. Com a fet anecdòtic, el segon acte d'aquesta òpera va ser compost a Barcelona on, entre l'any 1930 i el 1933 va passar-hi llargues temporades convidat pel seu deixeble Robert Gerhard.[1] Malgrat que va quedar inacabada, és àmpliament considerada com l'obra mestra de Schönberg.
En el títol, Schönberg va ometre una "a" del nom d'Aaron, perquè patia d'una supersticiosa triscaidecafòbia, deixant el nombre de lletres del títol en 12 en lloc de 13.