Nació Dakota
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Nació Dakota (Dakȟóta/Dakhóta en llengua Dakota, pronunciat [daˈkˣota]) són un grup de tribus reconegudes federalment dels Estats Units o Primeres Nacions del Canadà. Són un dels tres principals grups sioux que formen la Gran Nació Sioux i tradicionalment es divideixen en dakotes orientals i dakotes occidentals.
Tipus | ètnia i amerindi nord-americà |
---|---|
Població total | 70.000 lakota en reserves (mitjans de 1990)[1] 170.110 autoidentificats com a sioux en el cens de 2010[1] |
Llengua | dakota, anglès |
Religió | Cristianisme |
Grups relacionats | altres grups Sioux. |
Regions amb poblacions significatives | |
EUA (Dakota del Nord, Minnesota, Nebraska) Canadà (Manitoba) |
Els dakotes orientals són els Santee (Isáŋyathi o Isáŋathi; "ganivet"), que resideixen a l'extrem oriental de les Dakotes, Minnesota i nord d'Iowa. Els dakotes occidentals són els yankton i els yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ i Iháŋktȟuŋwaŋna; "Vila cap al final" i "petita vila cap al final"), que vivien a l'àrea del riu Minnesota. Els Yankton-Yanktonai són coneguts col·lectivament amb l'endònim Wičhíyena, i en el passat han estat erròniament classificats com a Nakota.[2]