Narcís Vinyoles
escriptor valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Narcís Vinyoles (entre 1442 i 1447 – 1517) fou un poeta, advocat i polític de València.
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 1440 València |
Mort | 1517 (67/77 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, poeta advocat, advocat, polític, jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Espanya |
Esport | escacs |
Va ser nomenat dues vegades per ostentar el càrrec de Justícia Civil, el jutge suprem de les causes civils, i el 1495, el rei Ferran II el va recomanar per a Justícia Criminal.[1] Estava casat amb Brianda de Santàngel, neboda del banquer Luis de Santángel que va finançar el viatge de Cristòfor Colom. Vinyoles parlava amb fluïdesa el català, el castellà, el llatí i l'italià, fins i tot componia poemes en italià. Tot i que era catalanoparlant nadiu, va lloar el "castellà net, elegant i graciós".[2] És un dels autors de Scachs d'amor o Escacs d'amor, un poema basat en una partida d'escacs on ell (com a Venus) va agafar les peces negres (verdes al poema) i va perdre amb Francesc de Castellví (com a Mart, jugant de vermell o blanc),[3] mentre que Bernat Fenollar (com a Mercuri) comenta i estableix les normes.[4] És el primer joc documentat jugat amb les regles modernes dels escacs, almenys pel que fa als moviments de la dama i de l'alfil.[5]