categoria gramatical From Wikipedia, the free encyclopedia
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.[1] El nombre pot afectar només a la paraula variable o als elements que en depenen (concordança).
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Cada llengua té un concepte de nombre propi, n'hi ha que ni tan sols tenen aquest tret gramatical, com el pirahã. L'oposició més freqüent és entre singular i plural.[1] Segueix un llistat de nombres, amb el benentès que cap llengua contempla totes aquestes variacions:
El nombre es pot expressar mitjançant flexió, com en la majoria de llengües indoeuropees. Aquesta flexió pot dur-se a terme amb un sufix, una desinència de la declinació, un prefix (com a les llengües bantús), un canvi d'al·lomorf (canvien determinades lletres dins la paraula, com el plural intern de l'àrab) o per reduplicació de l'arrel (com en xinès).
També pot expressar-se amb una paraula totalment diferent, com el cas person-people de l'anglès. En les paraules que no tenen un nombre marcat, pot aparèixer de les que l'envolten, com en adjectius o pronoms. Finalment, pot deduir-se el nombre del context o especificar-se amb numerals i quantificadors, un procediment sintàctic propi de llengües aïllants.
En català el nombre no marcat és el singular, que s'oposa al plural, el qual es forma amb el morfema -s, si bé hi ha variants fonètiques i ortogràfiques (com en "marroquins" o "textos"). Afecta els noms, els adjectius, els pronoms, els determinants i els verbs, que han de concordar entre ells si pertanyen al mateix sintagma (el nucli del subjecte, a part, ha de concordar amb el verb). Hi ha determinades paraules invariables, com "llapis" o "cactus".
El singular designa una sola unitat i el plural diverses, sense especificar-ne quantes. Excepcionalment, el plural pot designar una sola unitat, és el cas del plural de modèstia o el majestàtic, on l'emissor usa el "nosaltres" per referir-se a si mateix. Una altra excepció és la paraula "ambdós", que és una resta d'un antic nombre dual.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.