Nous valsos amorosos (Brahms)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Nous valsos amorosos (en alemany, Neue Liebeslieder-Walzer), Op. 65, de Johannes Brahms, és una col·lecció de peces escrites per a quatre veus soles i piano a piano a quatre mans. Foren compostos entre 1869 i 1874 i editats per N. Simrock l'any 1875.[1]
Brahms cap a l'any 1875 | |
Títol original | Neue Liebeslieder |
---|---|
Forma musical | Vals |
Compositor | J. Brahms |
Lletra de | Georg Friedrich Daumer i Johann Wolfgang von Goethe |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Creació | 1869-1874 |
Catalogació | Op. 65 |
Part de | Liebeslieder Waltzes (en) |
Opus | 65 |
Instrumentació | piano, piano a quatre mans, soprano, contralt, tenor i baix |
Són també coneguts com a Neue Liebesliederwalzer i tenien com a referent l'èxit dels populars Valsos amorosos (Liebeslieder-Walzer), Op. 52. El text de les cançons és una adaptació de cançons tradicionals de diversos països i regions d'Europa que inclou Turquia, Polònia, Letònia i Sicília. El textos de les cançons núms. 1 a 14 foren traduïts i compilats per Georg Friedrich Daumer en la seva sèrie de poemes, Polydora; el text de la cançó núm. 15 i la cançó final, titulada "Zum Schluß" ("Conclusió"), pertany a Johann Wolfgang von Goethe.[2]