partit històric (1974-1978) From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Socialista del País Valencià va ser un partit polític valencià d'ideologia valencianista i socialista. Va ser fundat el 1974 i va desaparèixer en 1978, quan es va fusionar amb el PSOE per a formar el PSPV-PSOE.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | socialista i valencianista | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Fusió | Grups d'Acció i Reflexió Socialista (1974)[1][2] Convergència Socialista del País Valencià (1976)[3][2] | ||||
Creació | 9 d'octubre de 1974, fundació 6 de juny de 1976, refundació | ||||
Fusionat a | PSPV-PSOE | ||||
Data de dissolució o abolició | 25 de juny de 1978 | ||||
Governança corporativa | |||||
Secretari general | J. J. Pérez Benlloch | ||||
Òrgan de premsa | El poble valencià | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
El partit va ser legalitzat el 9 d'abril de 1977, juntament amb altres partits com el Partit Comunista d'Espanya.[4]
El PSPV va nàixer amb la intenció d'abastir un partit socialista d'àmbit valencià que abastira un ventall sociològic i una projecció que anara més enllà del món universitari, àmbit d'actuació del precedent immediat de la formació, el Partit Socialista Valencià, d'on provenien part dels seus fundadors.[5]
A la declaració programàtica del partit el PSPV afirmava la singularitat del País Valencià com a poble,[6] reconeixent el seu tronc històric i integració a l'àrea cultural dels Països Catalans,[6] i reclamava un Estat Valencià confederat a l'Estat espanyol.[7] També tenia intenció de treballar de manera coordinada amb la resta de partits socialistes de l'estat,[7] tenint relacions preferencials amb el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.[6]
El partit fou fundat amb les sigles PSPV el 1974 per militants procedents dels Grups d'Acció i Reflexió Socialista (GARS),[1] com Vicent Ventura i Beltran, als que se'ls van unir des de l'Assemblea d'Almàssera de 1976 Convergència Socialista del País Valencià, la qual va aportar-li militants de gran vàlua (com Ricard Pérez Casado i Alfons Cucó). Es considera que els pares fundadors del PSPV van ser Vicent Ventura, Màrius Garcia Bonafé i J. J. Pérez Benlloch, que es proposaren reagrupar a la gent que havia estat a l'antic Partit Socialista Valencià dels anys 60.[1] Gent com Vicent Soler, Joan Romero o els germans Vicent i Joan Garcés s'hi incorporarien poc després i de manera directa.[1]
Els orígens del PSPV daten de 1973, quan diversos grups de l'esquerra valenciana intenten crear un partit semblant al Partit Socialista Valencià dels anys 1960, però de caràcter transversal i no reduït al món universitari.[5] Als primers contactes hi participaren membres del GARS, com Vicent Ventura, i gent provinent de Lo Rat Penat (Rafa Arnal) i del grup del Micalet (com Enric Tàrrega i Emili Mira).[5]
Seria entre la darreria de 1973 i estiu de 1974 quan el partit comence a prendre forma, considerant-se que la primera aparició pública del projecte es va realitzar a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada del Conflent, fora de l'Estat espanyol per motius de clandestinitat.[6] A partir d'aquell moment es va començar a distribuir la Declaració Programàtica del Partit Socialista del País Valencià, i es fixà la data simbòlica de fundació del partit en el 9 d'octubre de 1974.[6] El primer nucli local del partit fou el de Tavernes Blanques, i la primera comarca organiztada la de l'Horta Nord.[8]
En juny de 1974 participà en la Conferència Socialista Ibèrica de París, on l'històric PSOE, vinculat a la Segona Internacional, va mantenir contactes amb els diferents partits socialistes de l'estat, que llavors tenien més presència a l'interior que no les històriques sigles.[9] De fet, diferents socialistes espanyols (com Enrique Múgica o Alfonso Guerra) van intentar que Vicent Ventura es fera càrrec del PSOE a terres valencianes, cosa que Ventura va rebutjar en defensar un socialisme de base i obediència valenciana.[9] També participaren en una segona reunió a Bonn, en setembre de 1974, i on a diferència de la Convergència Socialista de Catalunya, el PSPV no va mostrar cap predisposició a integrar-se al PSOE.[10]
En 1975 el PSPV aconsegueix un fort creixement en militància i organització,[11] creant l'aparell de premsa a partir del nucli de l'Horta Nord, i publicarien el primer número del periòdic el poble valencià en gener d'aquell any.[11]
També en 1975 el PSOE abandona la Conferència Socialista Ibèrica, alhora que inicia una estratègia de visualitzar-se com l'únic referent de la Internacional Socialista a l'estat, i d'allunyament dels partits separatistes de la CSI, amb l'objectiu a mitjà termini d'absorbir-los.[12] Aquell mateix any es crea la plataforma Socialistes Valencians Independents, grup heterodox on destaca, entre d'altres, el català Ernest Lluch.[13] Lluch militaria a la Convergència Socialista del País Valencià (que s'integraria al PSPV en 1976) i també a la Convergència Socialista de Catalunya a partir del moment en què es va permetre la doble militància entre partits germans, ja que les relacions entre els partits socialistes valencià i català eren fluides.[14] També serien fluides les relacions amb el Moviment Socialista de Menorca i el Partit Socialista de les Illes arran de les reunions de la Conferència Socialista Ibèrica.[15] Les relacions entre els partits socialistes dels territoris de parla catalana portarien a la creació d'una Coordinadora Socialista dels Països Catalans el 29 de febrer de 1976,[15] amb la Convergència Socialista del País Valencià com a representant valencià.[15]
En 1976, el grup provinent dels Socialistes Valencians Independents es divideix en dos corrents amb estratègies divergents: un amb un missatge frontpopulista i d'esquerra clàssica, representat pels germans Joan i Vicent Garcés,[16] i el grup proper a les tesis del PSC de convergència amb el PSOE, liderat per Ernest Lluch, i on participa l'històric Alfons Cucó, si bé aleshores la possible confluència no es manifestava obertament.[16] El tercer sector, representat per Vicent Ventura, era partidari de no entrar a cap bloc comú amb el PSOE.[17] Finalment, Vicent Ventura i Pérez Benlloch abandonaren el partit a finals de 1976.[8]
El PSPV va celebrar el seu Congrés Constituent del 2 de febrer al 3 d'abril de 1977,[18] poc després de la convocatòria d'eleccions per al 15 de juny de 1977, i on es van defensar dos alternatives diferents.[8] El corrent representat per Ernest Lluch proposava un pacte anomenat Bloc Autonòmic i Valencià d'esquerres, amb altres forces valencianistes i el de Joan Garcés un pacte estatal amb la FSP i el Partit Socialista Popular, per a bastir un referent estatal alternatiu al PSOE,[18] acostant-se a la Conferència Socialista del Mediterrani.[18]
El trencament del partit es fa efectiu el 28 d'abril de 1977.[19] A les eleccions van presentar-se dos llistes: el sector de Joan Garcés es presentà a la candidatura Unitat Socialista, una coalició del FPS-PSP, que obtingué un diputat a València i un senador a Alacant.[18] El sector autonomista, que després d'una sèrie de dificultats va poder utilitzar les sigles PSPV, va realitzar una plataforma electoral (el Bloc) amb el Partit Carlí Valencià i Moviment Comunista del País Valencià. Este sector, vinculat a Ernest Lluch, no va obtenir representació, si bé Lluch, per a exemplificar la política d'aliances del PSPV, va ser elegit diputat a Girona a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, que sí que anava coalitzat amb el PSOE.[20]
Els febles resultats electorals (USPV va obtenir el 4,6% dels vots, un diputat i un senador, mentre que el Bloc només l'1,6%) va provocar que ambdós sectors del partit acabaren fusionant-se amb la secció valenciana del PSOE en abril de 1978,[21][22][23] qui a canvi acceptaria part del programa establit en el Manifest i integraria bona part dels seus dirigents en la direcció del partit, com Ernest Lluch.[20] Tot i que al III congrés del PSPV d'abril de 1978 s'aprovara la integració al PSOE per un 89% de vots,[24] la majoria de la militància del PSPV no s'integraria finalment al PSPV-PSOE.[25][26] Entre els militants que no donaren suport al procés de fusió hi trobem a Vicent Ventura i Enric Tàrrega,[27] que ja havien abandonat el partit.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.