Palau de les Nacions

El Palau de les Nacions (en francès: Palais des Nations) és un complex d'edificis construïts entre l'any 1929 i 1937 al parc de l'Ariana, a Ginebra, Suïssa. Va ser la seu de la Societat de Nacions fins a 1946. El 1966 el palau passa a ser la segona seu més important de les Nacions Unides, després de la seu de Nova York.

Infotaula edifici Palau de les Nacions
Nom en la llengua original	(en) Palace of Nations
Dades
Tipus	Edifici governamental
Part de	list of cultural properties in Geneva / Petit-Saconnex (en)
Arquitecte	Camille Lefèbvre Julien Flegenheimer József Vágó Henri-Paul Nénot Carlo Broggi
Construcció	1938
Obertura	1938
Cronologia
7 setembre 1929	col·locació de la primera pedra
Característiques
Estil arquitectònic	Stripped Classicism (en)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ginebra (Suïssa)
Localització	Parc de l'Ariana (en)
46° 13′ 36″ N, 6° 08′ 26″ E
Bé cultural nacional de Suïssa
Identificador	2481
Activitat
Propietat de	Organització de les Nacions Unides
Ocupant	Oficina de les Nacions Unides a Ginebra (1946)
Lloc web	ungeneva.org

Banderes a la porta principal

Tots els anys, el palau rep més de 8.000 reunions i 600 conferències. Alguns sectors del palau són accessibles per als visitants, els quals són més de 100.000 a l'any.

El palau és seu dels següents organismes de l'ONU:

• Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (AIEA)
• Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris
• Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCED)
• Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO)
• Organització de les Nacions Unides pel desenvolupament industrial (ONUDI)

Història

Després de la fundació de la Societat de Nacions, el 10 de gener de 1920, es va presentar un concurs per a la construcció d'un palau a 1926. El jurat va decidir^[1] que els arquitectes Carlo Broggi (Itàlia), Julien Flegenheimer (Suïssa), Camille Lefèvre i Henri-Paul Nénot (França) així com Joseph Vago (Hongria) feren un projecte comú.

La primera pedra de l'edifici d'estil neoclàssic es va posar el 7 de setembre de 1929. A 1933, el secretariat de la SDN s'instal·la a les parts terminades de la construcció, i a 1936 la gran majoria de treballadors s'instal·len al nou edifici, quasi enllestit.

A la primera pedra de l'edifici hi ha una càpsula del temps que conté entre altes una llista de tots els membre de la Societat, una còpia dels tractats que la constitueixen i monedes de tots els països membres. De totes maneres, en eixes dates la Societat ja no tenia cap poder real i es va dissoldre a 1945.

A partir de 1945 l'edifici va ser donat a les Nacions Unides, fundades eixe mateix any, i va ser utilitzat per diferents objectius. L'edifici K va ser ampliat entre 1950 i 1952 mentre que l'edifici D va ser construït per albergar la seu temporal de l'Organització Mundial de la Salut. L'edifici E va ser construït entre 1968 i 1973 per utilitzar-lo com a centre de conferències.

Després de les extensions, l'edifici compta amb 600 metres de llargària i conté 34 sales de conferències i 2800 despatxos. Dins l'edifici principal es pot trobar l'«escultura per la no proliferació d'armes nuclears», de l'artista Clemens Weiss, que va ser un regal del govern alemany a les Nacions Unides a 1996. El 18 de novembre de 2008, la sala de conferències XX, i més concretament la seva cúpula, fou reconstruïda totalment pel pintor mallorquí Miquel Barceló, en resposta a una petició de l'Estat espanyol, que volia fer un regal a les Nacions Unides. En aquesta sala, hi celebra les reunions el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Referències

1. Construcció del Palau de les Nacions