Pal·ladianisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pal·ladianisme o arquitectura pal·ladiana és un estil arquitectònic originalment creat per l'arquitecte italià Andrea Palladio (1508-1580).[1] Encara que el terme pal·ladià es refereix a l'obra d'aquest autor i a totes aquelles inspirades per ell, el que es coneix com a pal·ladianisme és una evolució dels mateixos conceptes originals de Palladio.
El desenvolupament del pal·ladianisme com a estil autònom va començar al segle xvi i va continuar fins a finals del segle xviii, on va influir notablement en l'arquitectura neoclàssica, pel seu ampli gust pel clàssic. Aquest estil es va estendre des del Vèneto cap a tot Europa i altres parts del món. Al Regne Unit, el pal·ladianisme va arribar a ser molt popular a mitjan segle xvii a causa de l'obra de Christopher Wren. En les construccions d'estil clàssic va succeir al Barroc, com una renovació de les formes de l'antiguitat.
Al començament del segle xviii va seguir de moda, no només a l'àmbit britànic, sinó a la majoria dels països del Nord d'Europa. Més tard, quan l'estil va començar a declinar a Europa, va sorgir amb força a Amèrica del Nord, amb excel·lents exemples en els edificis dissenyats per Thomas Jefferson.