Pau Milà i Fontanals
pintor i col·leccionista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883[1]) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre. És una figura cabdal del panorama català del segle xix a través de la seva tasca com a dinamitzador cultural.
Bust de Pau Milà i Fontanals (1867), obra d'Agapit Vallmitjana i Barbany. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1810 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 1883 (72/73 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Ocupació | pintor, col·leccionista d'art |
Membre de | |
Art | pintura |
Moviment | escola romàntica catalana |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Germans | Manuel Milà i Fontanals |
Es formà a la Llotja de Barcelona i a Roma on entrà en contacte amb els corrents puristes i natzarens, que va dur amb ell a la seva tornada a Catalunya, on va difondre amb entusiasme la seva teoria estètica i va intentar modernitzar el sistema d'ensenyament. Casat amb Ramona Baulenas i Viñals mor al carrer Pelai, 1 de Barcelona a l'edat de 72 anys.