Paulina Pi de la Serra i Joly
Política i activista cultural catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Paulina Pi de la Serra i Joly (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - 22 de març de 1991), fou una política i activista cultural catalana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1906 Terrassa (Vallès Occidental) |
Mort | 22 març 1991 (84/85 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
Dades personals | |
Altres noms | El rossinyol de la Lliga |
Activitat | |
Ocupació | professora de català, activista cultural, política, professora de francès |
Partit | Lliga Regionalista |
Família | |
Parella | Joan Estelrich i Artigues |
Nascuda en una família acomodada, intel·lectual, conservadora i catalanista, amb poc més de vint anys va començar la seva activitat política. Fou presidenta aleshores de la secció femenina de la Lliga a Terrassa i obtingué una beca d'estudis per anar a l'Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra.[2]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, s'exilia a París, on coneix intel·lectuals, pintors, artistes i polítics, Va convertir-se en una oradora molt popular. Va fer diverses feines (entre les quals professora i traductora); a partir del 1937 col·laborà amb Cambó com a secretaria particular, i fou interrogada per la Gestapo. El 1945 va tornar a Terrassa per fer companyia al seu pare, que estava malalt.[2]
Paulina Pi de la Serra va treballar com a professora de català, francès i altres disciplines. Va escriure per a diaris, va participar en programes de ràdio[3] (Ràdio Terrassa) i va pronunciar nombroses conferències, convertint-se en un referent cultural de la resistència antifranquista. El 1963 va impulsar la constitució d'un centre de la Unesco de Terrassa. Els anys 50 i 60 es va convertir en referent i mentora d'escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, del pintor Marc Molins o el cineasta Toni Padrós i fou ben respectada per Salvador Espriu o Gabriel Ferrater. També va encoratjar el seu nebot Quico Pi de la Serra a convertir-se en cantautor.[4][5][6][7]
L'any 2018 es publicà Història d’Emma, un recull de quatre relats situats en l'ambient culte i cosmopolita, també classista, en el qual l'autora es va moure, que només s'havien editat el 1982 en una edició ja introbable.[4][8][9]