From Wikipedia, the free encyclopedia
Pedro Sabau y Larroya (Tamarit de Llitera, Franja de Ponent, 1807 - Madrid, 3 d'agost de 1879) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1807 Tamarit de Llitera (província d'Osca) |
Mort | 3 agost 1879 (71/72 anys) |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central de Madrid |
Es coneix per | Primer catedràtic de dret internacional de la Universitat de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Promotor cultural |
Ocupador | Universitat Central |
Membre de |
Va estudiar filosofia amb els Escolapis de Tamarit de Llitera i després al Reial Estudi de San Isidro de Madrid. En 1826 es va llicenciar en dret cívic i canònic a la Universitat Central de Madrid i poc després s'hi va doctorar en jurisprudència.
En 1835 va participar com a personalitat convidada en la junta extraordinària de la Reial Societat Econòmica Matritense d'Amics del País. En 1845 va arribar a ser acadèmic i secretari de la Reial Acadèmia de la Història.[1]
En 1846 va ser nomenat catedràtic de Dret i en 1852 fou reanomenat catedràtic de Dret internacional en la Facultat de Jurisprudència de la Universitat Central. En 1855 fou nomenat degà de la Facultat de Dret de la Universitat Central, càrrec que va ocupar fins a 1861. En 1857 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[2] En 29 d'agost de 1860 va ser director d'Instrucció Pública.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.