1807

1807
Tipus	any civil i any comú que comença en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1807 (mdcccvii)
Islàmic	1222 – 1223
Xinès	4503 – 4504
Hebreu	5567 – 5568
Calendaris hindús	1862 – 1863 (Vikram Samvat) 1729 – 1730 (Shaka Samvat) 4908 – 4909 (Kali Yuga)
Persa	1185 – 1186
Armeni	1256
Rúnic	2057
Ab urbe condita	2560
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830
Anys
1804 1805 1806 - 1807 - 1808 1809 1810

Països Catalans
Resta del món

Castell de Fontainebleau (França): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1807 entre Carles IV d'Espanya i Napoleó Bonaparte pel qual es reparteixen el Regne de Portugal.
25 de març: El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807,^[1] amb l'aprovació de l'Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce. No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa que duraria fins al 1833.
14 de juny - Friendland (Prússia, actualment a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva contra l'exèrcit rus en la batalla de Friedland en la que aquest últim té entre 30.000 i 40.000 pèrdues. Això significarà la retirada de Rússia de la guerra de la Quarta Coalició.^[2]
7 de juliol - Tilsit (Prússia Oriental, en l'actualitat a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el txar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.^[3]
9 de juliol - Tilsit: Napoleó signa el segon tractat de Tilsit amb Prússia i aquesta perd gairebé la meitat del seu territori nacional.
27 d'octubre - Castell de Fontainebleau (Sena i Marne, França): el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès signen el Tractat de Fontainebleau de 1807 s'acorda el partiment de Portugal en tres regnes i es deixa passar l'exèrcit francès per territori espanyol per a obligar que Portugal participi en el Bloqueig Continental contra el Regne Unit. Provocarà la Guerra del Francès.

Països Catalans

14 de maig - Vilafranca (Alt Maestrat, País Valencià): Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic (m. 1852).^[4]
23 de desembre - Sallent: Sant Antoni Maria Claret missioner fundador dels claretians.
Victorià Sugranyes Fernández (Reus, 1807 - Tetuan, 1860), militar reusenc.

Resta del món

6 d'abril - Varsòvia: Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Frédéric Chopin i curadora de la seva obra.^[5]
28 de maig - Môtier (Suïssa): Jean Louis Agassiz, geòleg americà d'origen suís.^[3]
4 de juliol - Niça (França): Giuseppe Garibaldi, polític i militar italià (m. 1882).^[6]
15 d'agost - Mont-sous-Vaudrey (França): Jules Grévy, advocat, President de la República Francesa de 1879 a 1887 (m. 1891).
22 d'agost - Copenhaguen: Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer (m. 1851).^[7]

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Vegeu també

Referències

Wikiwand - on