arquitecte català (1899-1974) From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 agost 1899 Barcelona |
Mort | 12 setembre 1974 (75 anys) Reus (Baix Camp) |
Nacionalitat | Catalana |
Activitat | |
Ocupació | Arquitecte, Urbanista |
Altres | |
Títol | President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
Cònjuge | Sa Torras i Domenech |
Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.[1]
El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[2]
Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).[5]
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.