Plat (espeleotema)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un plat és un tipus d'espeleotema consistent en concavitats aplanades, d'aspecte circular o de vegades ovalat, que recorden els plats, de desenvolupament horitzontal i mida més aviat petita, entre 1 i 20 cm, que tant es poden trobar al fons dels gours com adossats en diferents altures a les parets del seu interior. La part superior del plat és generalment llissa, a diferència de la part inferior que es mostra recoberta de vistosos cristalls de calcita.[1]
Els plats que es formen al fons de l'aigua solen presentar una mena de peduncle de subjecció que correspon a l'extrem del con invertit que delimita la seva geometria; mentre que els que creixen enganxats pels seus costats a les parets, es disposen en conjunts que indiquen successius nivells assolits per l'aigua dins els gours.[1]