Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià). El districte el formen set poblacions, annexades a València entre 1888 i 1900, que al temps tenen consideració de barris: Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, Massarrojos i Poble Nou.^[1] És el segon districte més extens de València, encara que un dels menys poblats, ja que es tracta d'un territori dispers i rural, on l'horta ocupa encara la majoria del terreny.^[2]

Pobles del Nord

Camí de l'Alqueria de Chilet, entre Benifaraig i Carpesa
Localització
39° 30′ N, 0° 24′ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Comarca de València
Municipi	València
Conté la subdivisió	Benifaraig Borbotó Carpesa Les Cases de Bàrcena Massarrojos Mauella Poble Nou
Població humana
Població	6.744 (2022) (518,77 hab./km²)
Geografia
Superfície	13 km²
Limita amb	Rascanya Benicalap
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora Central Europea

Geografia

Hortes entre Carpesa i Benifaraig.

Els Poblats del Nord es troben assentats sobre una porció del ventall fluvial creat pel riu Túria. Aquests terrenys es componen en la seua major part de graves, arenes i dipòsits llimosos i argilosos, pel que són propicis per a l'aprofitament agrícola. Estan travessats d'oest a est pel barranc del Carraixet, el d'Andolsa i la Séquia Reial de Montcada.^[2]

El territori principal, format pels barris de Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Massarrojos i Poble Nou, el componen una falca de terreny que avança cap al nord des de la ciutat de València, estant delimitada per l'anomenat arc de Montcada. Els llocs de Cases de Bàrcena i de Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella conformen tres enclavaments dispersos a la comarca de l'Horta Nord. L'últim, Rafalell i Vistabella, és l'únic lloc que té enfront de la mar, uns 800 m de platja on es troba la Marjal de Rafalell i Vistabella.^[2] Els Poblats del Nord són un conjunt de nuclis semiurbans connectats entre si tradicionalment per un conjunt de camins, que majoritàriament segueix existint.^[2]

Tot i que el creixement dels nuclis que componen el districte és diferent, aquests poden agrupar en tres grups:

• Creixement lineal: Al llarg d'una via de comunicació, i generalment fragmentat, com Cases de Bàrcena i Poble Nou.^[2]
• Creixement nuclear: A l'encreuament de dues o més vies de comunicació, com és el cas de Borbotó, Carpesa, Massarrojos i Benifaraig.^[2]
• Dispers: Format per una sèrie d'alqueries gairebé sense indicis de nucli urbà, com a les quatre partides que conformen Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella.

Tots els nuclis urbans del districte es troben aïllats i envoltats d'horta a excepció de Massarrojos, que està conurbat amb Montcada en el seu extrem oest.^[3]

Barris

Història

Casa de la Sirena (segle XVI)

Refugi antiaeri de Massarojos

La gran majoria dels nuclis que componen aquest districte tenen el seua origen a les alqueries andalusins que es trobaven repartides per la vega del Túria,^[2] encara que s'han trobat restes romanes a Carpesa.^[4] Totes aquestes alqueries van ser preses durant la conquesta cristiana per Jaume I i la majoria d'elles estigueren sota el control de l'Orde del Temple^[5] i, en dissoldre's aquesta, van passar a l'Orde de Montesa. En desaparèixer els senyorius el 1811 la majoria es van convertir a municipis independents.^[2] Durant segle xix principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, fesols i hortalisses,^[6] així com l'extracció de pedra a Massarrojos, a una de les pedreres es va trobar ceràmica andalusí, que denota l'antiguitat d'aquesta activitat.^[7]

El districte en si mateixa va aparèixer entre 1888 i 1900 amb el nom de Districte de la Vega.^[2] Aquest procés, motivat per diferents interessos, va tenir lloc gràcies a un decret que permetia a les grans ciutats annexionar els municipis limítrofs de menys de 2.000 habitants, i que València havia començat a fer efectiu ja en la dècada de 1870.^[8] Els primers llocs a annexionar van Borbotó i Carpesa el 1888, i l'últim va ser Benifaraig, el 1900. En 1981 va tenir lloc una reordenació dels districtes de València, dins de la qual es va canviar el nom a Pobles del Nord.^[2]

Actualment, els Poblats del Nord depenen de l'ajuntament de València en consideració de districte. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, compten, d'acord amb les lleis estatals i autonòmiques pertinents, amb sis alcaldes de barri que s'encarreguen de vetllar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, signar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns. Les alcaldies de barri es troben a Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena (que inclou Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella), Massarrojos i Poble Nou.^[9] En l'actualitat els Poblats del Nord s'enfronten a la disminució demogràfica i l'envelliment de la població, fets que fan molt menys competitiva l'economia del districte. L'any 2009, la Conselleria de Medi Ambient planejà la construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, a la vora del barranc del Carraixet. La planta planejada tindrà una superfície de 50.000 m² i rebrà les aigües dels col·lectors de Massarrojos, Montcada, Rocafort i Godella, abocant-després al barranc per permetre la seua reutilització a través d'un sistema terciari.^[10] Aquest pla, però, ha comptat des del principi amb el rebuig dels ciutadans Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, recolzats pel consistori d'aquest últim, ja que al·leguen que la planta es construiria sobre una zona d'horta protegida i a menys de 200 metres dels habitatges i d'una escola.^[11][12] Actualment, 2023, aquesta obra no s'ha dut a terme.

Demografia

CEIP José Senent de Massarrojos

Població segons origen (2022)

  Ciutat de València (64.08%)

  Estranger (11.41%)

  Resta d'Espanya (10.45%)

  Resta de l'Horta (9.29%)

  Resta del P. Valencià (4.74%)

Activitats econòmiques (2022)

  Comerç i servicis (61.13%)

  Professionals (23.66%)

  Construcció (8.57%)

  Indústria (4.86%)

  Artistes (1.53%)

  Ramaderia (0.26%)

La població del districte s'ha mantingut pràcticament estable durant tot el segle XX i la primera dècada del segle xxi, encara que la tendència és principalment a la baixa. La pèrdua més forta de població s'ha donat a Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, ja que en ser una zona eminentment rural, sent l'únic nucli compacte de Mahuella, ha patit fortament l'èxode rural. L'augment més significatiu l'ha experimentat Massarrojos a partir del moment en què la conurbació amb Montcada es va fer efectiva.^[7] Hi ha seus de la Universitat Popular de València a Benifaraig,^[13] Carpesa,^[14] Cases de Bàrcena^[15] i Massarrojos,^[16] així com diverses associacions en els nuclis més grans. Tots els barris celebren les seves festes majors entre juny i agost. Destaquen les de Santa Tereseta de Benifaraig,^[17] les de Sants Abdó i Senén de Carpesa, per la seua antiguitat,^[18] i les festes patronals de Massarrojos.^[19][20] Finalment, a Borbotó hi ha una gran tradició de pilota valenciana.^[6] Els Pobles del Nord compten amb dos consultoris mèdics auxiliars, un a Benifaraig i un altre a Carpesa.^[21][22] Compta a més amb diversos centres d'activitats per a gent gran,^[23] així com instal·lacions esportives.^[24] El creixement vegetatiu és de -40. El districte disposa de 9 centres d'educació preescolar i infantil (6 públics, 2 privats i 1 concertat); 6 centres d'educació primària (5 públics i 1 concertat/privat); 3 centres d'Educació Secundària Obligatòria (2 públics i 1 concertat/privat); 2 centres públics de batxillerat; 1 centre concertat de cicles formatius de grau mitjà i 1 centre públic de cicles formatius de grau superior. L'etàpa educactiva amb més alumnes és la primària, seguida de la ESO. Les activitats econòmiques del districte són majoritàriament del sector terciari o serveis.^[25]

Evolució demogràfica dels Pobles del Nord[26][1]
	1910	1940	1960	1981	2001	2009
Benifaraig	722	834	809	1.023	938	1.026
Borbotó	655	765	806	758	800	742
Carpesa	791	932	1.196	1.417	1.258	1.293
Cases de Bàrcena	438	614	557	596	429	398
Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella	442	441	328	104	65	66
Massarrojos	606	1.391	1.302	1.180	1.099	2.015
Poble Nou		1.706	1.563	1.407	1.408	1.023
Total	~4.000	6.683	6.561	6.485	5.997	6.563

Transport

Estació de Massarrojos (FGV)

Públic

• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana-Metrovalència (FGV)
  • Massarrojos
• Empresa Municipal de Transports de València (EMT)^[27]
  • 16 - 26
• Valenbisi

Carretera

• AMV - CV-300 - CV-315 - N-340 - V-21

Referències

1. INE - Relación de unidades poblacionales
2. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. València: Ajuntament de València, 1987, p. 10.
3. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Situación urbanística actual». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 53.
4. Seguí Marco, Juan José; Luis Sánchez González. La romanización en tierras valencianas: una historia documental (en castellà). 1ª. Valencia: Universitat de València, 2005, p. 152. ISBN 8437061059.
5. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Carpesa». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 24.
6. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Borbotó». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en valenciano y castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 33.
7. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Massarrojos». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en castellà i català). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 20.
8. Santana Valls, Lluís; Amparo Arastey Galdón; Pedro Llopis Narbón; Miguel Arráiz; Pepa Monter. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles de l'Oest (en castalà i castellà). 1a. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 9.
9. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Legislación sobre alcaldías de barrio». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 57.
10. «Medio Ambiente instalará una depuradora junto al barranco del Carraixet» (html) (en castellà). hortanoticias.com, 01-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].^{[Enllaç no actiu]}
11. Peña, Jessica F. «Vecinos de Carpesa y de Bonrepòs se unen contra la construcción de una depuradora» (html) (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 02-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
12. Peña, Jessica F. «Carpesa se moviliza contra la EDAR» (en castellà). Levante, el Mercantil Valenciano, 05-12-2009. [Consulta: 20 gener 2010].
13. «Universidad Popular - Benifaraig-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
14. «Universidad Popular - Carpesa-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ajuntament de València. [Consulta: 20 desembre 2010].
15. «Universidad Popular - Casas de Bàrcena-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 30 gener 2010].
16. «Universidad Popular - Massarrojos-Poblats del Nord 1» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
17. «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. Arxivat de l'original el 2009-12-18. [Consulta: 21 gener 2010].
18. Delicado Martínez, Francisco Javier. «Iconografía, arte y devoción popular en torno de los santos de la piedra Abdón y Senén, en el antiguo reino de Valencia». A: El culto a los santos: cofradías, devoción, fiestas y arte (en idioma). 1ª. San Lorenzo de El Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 2008, p. 315-332. ISBN 978-84-89788-71 [Consulta: 21 gener 2010].
19. «Fiestas patronales de Massarrojos» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 22 desembre 2010].
20. «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. Arxivat de l'original el 2009-12-18. [Consulta: 21 gener 2010].
21. «Consultorio auxiliar Benifaraig» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
22. «Consultorio auxiliar Carpesa» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
23. «Centro Municipal de Actividades para personas mayores Benifaraig» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 desembre 2010].
24. «I.D.E. Carpesa» (html) (en castellà). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. Arxivat de l'original el 2009-08-31. [Consulta: 20 desembre 2010].
25. ^{[enllaç sense format]} https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2023/Districte_17.pdf
26. Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Población, vivienda y actividad económica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nord (en català i castellà). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 45.
27. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2023-07-12. [Consulta: 12 juliol 2023].

Enllaços externs

• Ajuntament de València
• Plànol dels Poblats del Nord en la web de l'ajuntament de València Arxivat 2010-04-05 a Wayback Machine.
• Plànol oficial dels districtes i barris de València