Pont de Biscaia

Infotaula edificiPont de Biscaia
Nom en la llengua original	(eu) Bizkaiko Zubia
Dades
Tipus	Pont penjant i pont transbordador
Part de	Area singularizada de Getxo (en) i Plan Nacional de Patrimonio Industrial (es)
Arquitecte	Alberto de Palacio y Elissague
Empresa constructora	Ferdinand-Joseph Arnodin
Enginyer estructural	Ferdinand-Joseph Arnodin
Obertura	1893
Cronologia
1887	construcció
28 juliol 1893	obertura
17 juny 1937	destrucció
19 juny 1941	reobertura
Característiques
Material	ferro
Mesura	45 () × 160 () m ;
Travessa	Nerbion
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Portugalete (Biscaia)
Localització	Portugalete
	43° 19′ 23″ N, 3° 01′ 01″ O
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	2006 (30a Sessió), Criteris PH: (i) i (ii)
Identificador	1217
Bé d'interès cultural
Data	20 maig 2003
Identificador	RI-51-0005163
Patrimoni construït basc destacat
Identificador	291
Activitat
Propietat de	Port Authority of Bilbao (en)
Lloc web	puente-colgante.com

El Pont de Biscaia, Pont Penjant o Pont Palacio (Bizkaiko Zubia, en euskera) és un pont amb barqueta transbordadora que uneix les dues ribes de la ria del Nervión a Biscaia al País Basc, i va ser inaugurat el 1893.^[1]

Dades ràpides Infotaula edifici, Nom en la llengua original ...

Tanca

El pont rep diversos noms. El seu nom oficial és "Pont de Biscaia", encara que la seva denominació més popular i estesa sigui la de "Puente Colgante" al qual a vegades se solen afegir les extensions "de Portugalete", "de Getxo" o fins i tot "de Bilbao". També sol rebre els noms de "Pont de Portugalete", ja que aquesta és una de les localitats que uneix, i "Pont Palacio", en honor del seu arquitecte, l'enginyer Alberto de Palacio.^[1]

El pont enllaça la vila de Portugalete amb el barri de les Arenes, que pertany al municipi de Getxo, així com les dues vores de la ria de Bilbao. La seva construcció es va deure a la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle xix, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria.

Tant en el procés de disseny del pont, com en la seva construcció va intervenir l'enginyer i empresari francès Ferdinand Arnodin, expert tant en la fabricació de cables com en la construcció i reparació de ponts penjants. Arnodin és autor del pont transbordador de Rochefort, a França, el perfil del qual és molt semblant, en efecte, al de Biscaia. La construcció del pont, que es va realitzar entre 1890 i 1893, no va estar exempta de problemes i dissensions entre Palacio i Arnodin, la qual cosa va provocar la contínua intervenció mediadora del prestigiós enginyer francès A. Brüll, que havia estat president de la Societat d'Enginyers Civils de França^[2]

El pont té 61 metres d'altura i 160 metres de longitud. Es tracta d'un pont penjant amb una barqueta transbordadora per al transport de vehicles i passatgers. Va ser el primer pont d'aquest tipus construït al món i per això va servir de model de nombrosos ponts construïts en Europa, Àfrica i Amèrica. El Pont de Biscaia és considerat actualment el pont transbordador en servei més antic del món.^[1]

A mitjan any 1937, durant la Guerra Civil, els enginyers del republicà Exèrcit del Nord van rebre l'ordre de destruir tots els passos sobre la ria de Bilbao, amb la finalitat de detenir l'avanç de les tropes franquistes. Per això, el 17 de juny d'aquest any, es va derrocar el travesser que es va precipitar sobre les aigües. El pont va ser reconstruït i finalment posat en servei novament, el 19 de juny de 1941.^[3]

El projecte de reconstrucció es deu a l'enginyer de camins José Juan Aracil, qui va actualitzar el disseny de la biga original i dels cables de suspensió i atirantament.^[4] Començant a muntar la passarel·la central des del mig cap a ambdues vores de Portugalete i las Arenas mitjançant uns cables que van servir de suport per mantenir la passarel·la cental.

Les 5 barquetes que han penjat del pont des dels seus inicis van evolucionar tant en els materials de construcció utilitzats com en l'augment de les mesures de seguretat per als seus ocupants.^[5]

El pont és gestionat per la societat El Transbordador de Bizkaia, S.L.. El transbordador del pont realitza viatges durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Realitzar el trajecte en el transbordador del pont estalvia un trajecte per carretera de gairebé 20 km, per la qual cosa segueix sent un mitjà de transport àmpliament utilitzat per unir Guetxo amb Portugalete.

La societat concessionària va realitzar l'any 1999 importants obres en el pont, incloent la instal·lació d'ascensors a les torres d'ambdues marges i l'habilitació d'una passarel·la en la biga superior, a fi d'introduir un ús turístic. Es va construir a més una nova barqueta i nous edificis d'accés, modificant-se el carro de desplaçament.

Pel Govern Basc, mitjançant Decret 265/1984, del 17 de juliol (BOPV n.º 132, de 4 d'agost), fou declarat "Monument Històric Artístic el Pont «Vizcaya»". Posteriorment, mitjançant decret 108/2003, de 20 de maig (BOPV n.º 111, de 6 de juliol), "s'adapta a las prescripcions de la llei 7/1990, del Patrimoni Cultural Basc, el expedient de Be Cultural Qualificat, amb la categoria de Monument", a favor del Pont.^[6]

El 13 de juliol de l'any 2006 fou declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco,^[1] essent elegit entre un total de 37 candidatures. La Unesco considera el Pont de Bizcaia com una de les més destacades obres d'arquitectura del ferro de la Revolució industrial i va destacar el seu us innovador dels cables d'acer lleuger trenat.^[7]