17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 197 dies per a finalitzar l'any.

<<	Juny 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1254 - Ximèn d'Urrea atorga la carta de poblament Xodos.
• 1921 - El secretari del comitè de la CNT Evelio Boal és assassinat a la porta de la presó Model de Barcelona.
• 1991 - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.^[1]
• 2002 - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
• 2004 - Barcelona: el Parlament de Catalunya designa Rafael Ribó i Massó Síndic de Greuges de Catalunya.
• 2009 - Al Prat de Llobregat es posa en funcionament la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona amb un primer vol a Madrid.

Resta del món

• 1775, Boston (Massachusetts): Els anglesos guanyen la batalla de Bunker Hill, que forma part del Setge de Boston, durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.^[2]
• 1870 - Espanya: s'hi promulga la llei de creació del Registre Civil.
• 1944 - Islàndia s'independitza de Dinamarca.^[3]
• 1945 - Randazzo (Sicília): Mor en un tiroteig amb els carabiners Antonio Canepa, cap de l'EVIS, amb dos companys més.
• 1972 - Washington DC (EUA): cinc homes són detinguts quan intentaven entrar il·legalment i col·locar aparells d'escolta a les oficines del Comitè Nacional del Partit Demòcrata (DNC), al complex Watergate de Washington. Comença l'escàndol Watergate, que acabarà amb la carrera del president Nixon.^[4]
• 1953 - Alemanya Oriental: esclaten una sèrie de vagues, manifestacions i protestes conegudes com la Insurrecció del 17 de juny.

Naixements

Països Catalans

• 1873 - el Masnou: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (m. 1961).^[5]
• 1874 - Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya (m. 1960).^[6]
• 1888 - Banyoles: Josep Juncà i Juscafresa, compositor de sardanes.
• 1891 - Sabadell: Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
• 1945 - Barcelona: Rosa Maria Calaf, periodista que ha treballat bona part de la seva carrera com a corresponsal de televisió.^[7]
• 1951:
  • Sant Martí Sacalm: Quima Casas, atleta especialitzada en curses de fons, amb quaranta anys de carrera esportiva.^[8]
  • Faió: Elisenda Pipió Gelabert, ceramista.^[9]
• 1956 - la Jonquera: Rosa Brugat Batlle, artista multidisciplinari que ha realitzat treballs escultòrics, pictòrics i fotografia digital.^[10]
• 1962:
  • Cabrera de Mar: Xavier Sala i Martín, economista català i professor de la Columbia University.
  • Nules: Marisol Gonzàlez i Felip, poetessa valenciana i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.^[11]
• 1965 - Xàbia: Consuelo Femenía Guardiola, diplomàtica valenciana, des de 2021 ambaixadora d'Espanya als Països Baixos.^[12]
• 1969 - Barcelona: Anna Serra Salamé, corredora de muntanya i triatleta catalana.^[13]
• 1976 - Oriola: Carolina Pascual Gracia, gimnasta valenciana, medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.^[14]
• 1989 - Sabadell: Queralt Castellet i Ibáñez, surfista de neu catalana.^[15]

Resta del món

• 1239, Londres, Regne Unit: Eduard I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1307).^[16]
• 1603, Copertino, Regne de Nàpols: Sant Josep de Copertino, religiós (m. 1663).^[17]
• 1610, Turebygård: Birgitte Thott, escriptora i traductora danesa, erudita i feminista (m. 1662).^[18]
• 1682, Estocolm, Suècia: Carles XII de Suècia, rei de Suècia (m. 1718).^[19]
• 1703, Epworth, Anglaterra: John Wesley, fundador del Metodisme (m. 1791).^[20]
• 1772, Neumarkt in der Oberpfalz (Baviera): Martin Schrettinger, bibliotecari, sistematitzador de la ciència biblioteconòmica (m. 1851).
• 1818, París (França): Charles Gounod, compositor, director i organista francès (m. 1893).^[21]
• 1832, Londres, Anglaterra: William Crookes, físic i químic anglès (m. 1919).^[22]
• 1833, Riga, Letònia: Eduard Mertke, pianista i compositor letó.
• 1866, Colònia: Felix vom Rath, compositor alemany.
• 1871, Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, diplomàtic, assagista i poeta estatunidenc (m. 1938).^[23]
• 1882, Oranienbaum [actualment Lomonosov], prop de Sant Petersburg, Rússia: Ígor Stravinski, compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945) (m. 1971).^[24]
• 1891, Nizhyn, Ucraïna: Olga Khokhlova, ballarina russa-ucraïnesa, primera dona de Pablo Picasso i mare del seu fill Paulo (m.1955).^[25]
• 1895, Lafayette, Indiana: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre els anys 1910 i 1930.^[26]
• 1898:
  • Ljouwert, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.^[27]
  • İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (m. 1975).
• 1900, Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (m. 1945).^[3]
• 1909, Château-Chinon: Régine Pernoud, historiadora medievalista i arxivera francesa (m. 1998).^[28]  
• 1918, Cirebon (Indonèsia): Jenny Dalenoord, il·lustradora, dissenyadora, aquarel·lista i artista d'historietes neerlandesa (m. 2013).^[29]
• 1920, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).^[30]
• 1929, Tbilisi, Unió Soviètica: Tigran Petrossian, jugador d'escacs soviètic, Campió del món entre 1963 i 1969 (m. 1984).^[31]
• 1936, Nuneaton, Warwickshire (Anglaterra): Ken Loach, director de cinema anglès.
• 1938, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
• 1940, New Haven, Connecticut, EUA: George Akerlof, economista, Premi Nobel d'Economia de 2001.^[32]
• 1942, Egipte: Mohamed al-Baradei, diplomàtic egipci i Premi Nobel de la Pau l'any 2005.^[33]
• 1943, Harrisburg, Pensilvània (EUA): Newton "Newt" Leroy Gingrich o simplement Newt Gingrich, (nascut com a Newton Leroy McPherson) polític estatunidenc que fou President de la Cambra de Representants dels Estats Units (1995-1999).^[3]
• 1945, Meensel-Kiezegem, Bèlgica: Eddy Merckx, ciclista belga.^[34]
• 1946, Belfort (França): Gérard Grisey, compositor francès de música contemporània (m. 1998).^[21]
• 1953, Frederiksberg, Dinamarca: Eva Koch, escultora i videoartista danesa.^[35]
• 1973, Villerupt: Aurélie Filippetti, professora, novel·lista, escriptora i política francesa.^[36]
• 1980,
  • Denizli, Turquia: Sıla Gençoğlu, més coneguda com a Sıla, cantant de pop turca.^[37]
  • Cuneo, Elisa Rigaudo, atleta italiana, medallista olímpica, especialitzada en marxa atlètica.^[38]  

Necrològiques

Països Catalans

• 1965 - València: Aurora Buades, mezzosoprano valenciana (n. 1897).^[39]
• 1970 - Barcelona: Josep de Togores i Llach, pintor (n. 1893).^[40]
• 2013 - Barcelona: Manel Comas i Hortet, El Xèrif, entrenador de bàsquet català (n. 1945).

Resta del món

• 855, Roma: Lleó IV, papa (n. c. 790).
• 1516, Pau (Occitània): Joan III Albret, rei de Navarra.
• 1631, Burhanpur (Índia): Mumtaz Mahal, a qui està dedicat el Taj Mahal (n. 1593).^[41]
• 1664, (Xina): Qian Qianyi (xinès simplificat: 钱谦益; xinès tradicional: 銭 謙 益; pinyin: Qián Qiānyì) funcionari, historiador, escriptor i poeta xinès (n. 1582).^[42]
• 1672, Roma: Orazio Benevoli, compositor italià (n. 1602).^[43]
• 1696, Palau de Wilanów, Varsòvia: Joan III Sobieski, rei de la Mancomunitat de Polònia-Lituània des de 1674 fins a la seva mort (n. 1629).^[44]
• 1719, Londres (Anglaterra). Joseph Addison, poeta, assagista i dramaturg anglès (n. 1672).^[45]
• 1771, Càndia, Creta: Daskalogiannis, rebel cretenc executat pels otomans.
• 1854, Ciutat de Mèxic: Henriette Sontag, soprano alemanya (n. 1806).^[46]
• 1890, Madrid: Robustiana Armiño, poeta espanyola (n. 1821).^[47]
• 1898, Londres (Anglaterra): Edward Coley Burne-Jones, pintor anglès (n. 1833).^[48]
• 1936, Monrovia, Califòrnia (EUA): Henry B. Walthall, actor teatral i cinematogràfic (n. 1878).^[49]
• 1940, Bourne End, Buckinghamshire (Anglaterra): Arthur Harden, bioquímic britànic, Premi Nobel de Química de 1929 (n. 1865).^[50]
• 1947,Stamford, Connecticut (EUA): Maxwell Perkins, editor estatunidenc (n. 1884).^[51]
• 1948, Narsaq, Grenlàndia: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capellà esquimal groenlandès, que va compondre la lletra de l'himne del seu país.
• 1957, Beckenham: Dorothy Richardson, novel·lista i periodista britànica (n. 1873).^[52]
• 1963, Hartley Wintney (Anglaterra): Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, Mariscal de Camp de l'Exèrcit Britànic. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial General durant la Segona Guerra Mundial (n. 1883).^[3]
• 1996, Cambridge (Massachusetts): Thomas Kuhn, epistemòleg nord-americà (n. 1922).^[53]
• 2001, Palm Desert, Califòrnia (EUA): Donald James Cram, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1919).^[54]
• 2003, Milà: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 1921).^[55]
• 2006, Argun (Txetxènia): Abdul-Khalim Sadulàiev, polític txetxè.
• 2009, Colònia (Alemanya): Ralf Dahrendorf, sociòleg, filòsof, politòleg i professor universitari alemany, nacionalitzat britànic.
• 2011, Sydney, Austràlia: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
• 2015, Ankara, Turquia: Süleyman Demirel, President i set vegades Primer Ministre turc (n. 1924).^[56]

Festes i commemoracions

• Festa Local a Olià.
• Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera.^[57]

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[58] Blast i Diògenes de Roma, màrtirs (s. I); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hermes, Pelegrí i Basili de Pojani, màrtirs (s. I); Marcià, Nicandre i Daria de Silistra, màrtirs (297); Antidi de Besançon, bisbe i màrtir (411); Hipaci de Bitínia, abat (446); Herveu de Bretanya eremita (s. VI); Avit d'Orleans, abat (530); Raineri de Pisa, pelegrí (1160); Pere Dan, màrtir (1862).
  • Beats: Teresa de Portugal i de Barcelona, reina i monja (1250); Pere Gambacorta, fundador dels Pobres Eremites de Sant Jeroni (1435); Arnau de Foligno, franciscà; Paolo Burali, cardenal (1578); Philippe Papon, màrtir (1794); Joseph-Marie Cassant, trapenc (1903).
• Sants Círia, Musca, Valeriana i Maria, màrtirs; Montà de Gaeta, màrtir (ca. 300); Manuel, Sabel i Ismael de Calcedònia, màrtirs (362); Prior i Bessarió d'Egipte, eremites (ca. 400); Veredem d'Avinyó, bisbe; Briavel, eremita; Gundolf de Bourges, bisbe (s. VI); Himeri d'Amelia, bisbe (560); Agripí de Como, bisbe (615); Botulf d'Icanhoe, abat, i Adolf d'Utrecht, bisbe (680); Moling de Wexford, bisbe (697); Eufèmia d'Altenmunster, abadessa (1180).
• Beats: Nectà de Hartland, màrtir (s. VI); Folc de Reims, bisbe i màrtir (900); Ramwold de Ratisbona, abat (1000); Pere To Rot, màrtir (1945).
• Venerable Deodat II, papa.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Gil, Lluís, Joan i Pau de Fez, màrtirs.
• A l'Orde Cistercenc: beates Mafalda de Portugal i de Barcelona i Sança de Portugal i de Barcelona.

Església Copta

• 10 Baoni: martiri de Sant Dabamó i Sofia; Joan XVI d'Alexandria, papa (1718); commemoració de la clausura dels temples pagans durant el regant de Constantí el Gran (312); entronització de Demetri II d'Alexandria.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 30 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al 4 de juny del calendari julià litúrgic:

• Sants Maria de Betània i Marta de Betània, germanes de Llàtzer; Metròfanes I, patriarca de Constantinoble (325); Frontasi, Severí, Severià i Silà, màrtirs gals (s. I); Asti de Dirràquium, hieromàrtir (s. II); Concordi de Spoleto, màrtir (175); Pau, màrtir; Titus de Bizanci, bisbe (s. III); Apotasi, Camar i màrtirs de Noviodunum (320); Optat de Mila (s. IV); Aloni de Scetes, anacoreta (s. V); Zòsim de Cilícia, bisbe (s. VI); Sòfios (s. VI-VII); Joan de Monàgria, abat (761); Sofia de Tràcia (s. XI); Metodi de Peixnoixk, abat (1392); Eleazar d'Olonets i Nazari d'Olonets, taumaturgs (s. XV): Vera i Liubova de Xamorodino, monges (1883); Andrònic de Perm i Basili de Txernigov, neomàrtirs (1918); Pere, prevere màrtir (1918); Joanic de Montenegro, metropolità màrtir (1941); Sava d'Ober-Karlovci, bisbe màrtir (1941); Zòtic, Àtal, Camasis i Felip de Nienlitza, monjos màrtirs.

Església d'Anglaterra

• Sants Samuel Barnett (1913) i Henrietta Barnett (1936), reformadors socials.

Església Evangèlica d'Alemanya

• August Hermann Werner, doctor.