Santa Maria de Marcèvol
Antic priorat de la comuna conflentina d'Arboçols, a la Catalunya del Nord From Wikipedia, the free encyclopedia
El priorat de Santa Maria de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el poble de Marcèvol, que pertany a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent. Va ser declarat[1] "monument històric" l'any 1840.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir | |||
| Arquitecte | Desconegut | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica  | |||
| Material | Pedra | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Regió |  Catalunya del Nord | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Localització | Arboçols | |||
| ||||
| Format per | església del priorat de Marcèvol | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 1840 | |||
| Identificador | PA00103949 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| església del priorat de Marcèvol | ||||
| Data | 1840 | |||
Està situat uns 200 metres separat al sud[2] del poble de Marcèvol, lleugerament dessota seu.
Història
El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya del Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa.
Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i l'absis principal és inutilitzat; la de migdia té restes d'una notable decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles.
Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Mare de Déu. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevingué un lloc que atreia centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós del Conflent, i cada 3 de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.
Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat com a monument històric el segle xix, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.
Llista de priors
- 1129 Joan
- 1157 Bernat
- 1186 Bonet
- 1188 Pere I (Pere de la Jonquera?)
- 1210-1224 Guillem I (Guillem de Cirac?)
- 1236 Bernat II
- 1236-1265 Bernat III de Trana
- 1265-1281 Bertran de Trillà
- 1282-1288 Jaume de Piera
- 1297-1306 Bernat IV
- 1308 Guillem de Vira
- 1317 Berenguer d'Espelloncs
- 1338 Mateu Geli
- 1349-1356 Arnau
- 1357-1365 Bernat de Roqueta (I)
- 1363 Jaume Ferrer sa Sala
- 1368-1385 Bernat de Roqueta (II)
- 1389-1428 Francesc Talamanca
- 1428 Joan Besora
- 1429-1457 Bartomeu Berenguer de Vall-llebrera
- 1466-1468 Joan Jaume del Voló
- 1476 Nicolau Ferrer de Galbes (de Gualba?)
- 1476-1484 Pere Renart
L'església
L'església romànica, construïda en el transcurs del segle xii, fou molt malmesa en el terratrèmol esmentat. Les reparacions van ser realitzades a la fi del segle xv, amb la reconstrucció de la volta de la nau central i de la lateral nord.
L'edifici s'organitza, doncs, avui en tres naus: la lateral sud i la central d'una part, i la lateral nord d'altra banda. Aquesta, reconstruïda el 1496, va ser subdividida en capelles comunicades entre elles per obertures mesurades a aquest efecte. Ha perdut la seva absidiola, cosa que fa que la capçalera de l'església només compta amb l'absidiola meridional i l'absis principal.
L'església és d'aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d'arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat. Un campanar de cadireta asimètric domina la façana d'entrada. Tot i que no hi ha cap indici que permeti afirmar-ho, possiblement en origen s'hi afegiren dos ulls més als quatre existents.
De la decoració interior només resta una pica romànica de pedra, un fragment esculpit d'una altra, i el fresc que representa el Crist en Majestat a l'absidiola sud.
L'entorn
El paisatge és esplèndid: al nord, la Roca del Moro (775 m), a l'oest el Pic de Bau (1025 m), al sud, el cim mític dels catalans: el pic del Canigó (2.785 m). A alguns passos del priorat, la capella de Santa Maria de les Grades, del segle xi, domina el poble de Marcèvol.
Vestigis com ara un dolmen i un oppidum testimonien una ocupació humana des del neolític (4000 anys a C). Restes de conreus en feixes, de camins ramaders, l'alzina, la garriga, la vinya, marquen el terme d'Arboçols, al qual Marcèvol fou agregat el 1822.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
