Província Cisplatina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Província Cisplatina (és a dir, "Província d'aquest costat del Riu de la Plata", des de la perspectiva brasilera)[1] va ser el nom que va rebre l'antiga Província Oriental creada per José Gervasio Artigas, després de la invasió portuguesa de 1816. Aquesta, al seu torn, havia estat creada a partir de la Banda Oriental de l'època colonial, quan Espanya exercia la seva sobirania sobre el territori del llavors Virregnat del Riu de la Plata.[2][3]
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Montevideo | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | portuguès | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 1815 | |||
Dissolució | 1828 | |||
Següent | Uruguai | |||
Després de la independència del Brasil respecte a Portugal, el 1822, la Província Cisplatina va passar a ser una més del nou país, fins a l'any 1828.[4]
No obstant això, el poble d'aquesta província havia heretat un perfil cultural espanyol, tals com la llengua i els seus costums, pel que mai s'acabaria de sentir unida al Brasil i reclamaria la seva independència definitiva amb el suport de l'Argentina. Tanmateix, en principi, el govern argentí no volia la independència de la província però si buscava que tornés a formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata, organisme governamental integrat principalment per les actuals províncies argentines d'Entre Ríos, Santa Fe, Córdoba, Misiones, Corrientes, el departament bolivià de Tarija, i la pròpia Província Oriental.[5]
Per tant, existien tres postures ben diferenciades i oposades: la de l'Argentina, que volia reintegrar-la com a part del seu antic territori, sota el pretext que li pertanyia per dret des de la conquesta espanyola; la del Brasil, que tenia interès en conservar la província per a protegir a les altres províncies del sud i l'accés a l'estuari de la Plata; i la dels propis habitants del territori, que pugnaven per independitzar-se d'ambdues potències.