From Wikipedia, the free encyclopedia
El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Francesc Eiximenis |
Llengua | llatí medieval |
Publicació | Regne d'Aragó, 1404 |
Gènere | prosa |
El llibre consta de tres-centes quaranta-quatre oracions dividides en tres cicles oracionals: De laude creatoris (sobre la lloa del creador), De vita et excellentia redemptoris (Sobre la vida i l'excel·lència del Redemptor) i De vita et ordinatione hominis viatoris (Sobre la vida i ordenació de l'home en el món).
Com ha assenyalat Albert Hauf, aquesta obra i la Vida de Jesucrist formen una unitat de creació literària, variant l'estil.[1] D'aquesta manera, com diu el mateix Hauf, el Psalterium pren un estil diferent de la Vida de Jesucrist per a un mateix contingut bàsic.
Entre 1404 i 1408, Francesc Eiximenis anà elaborant una bella col·lecció d'oracions en llatí coneguda com a Psalterium alias Laudatorium (Psalteri també anomenat Laudatori). Les primeres d'aquestes oracions les dedicà a Berenguer de Ribalta, pel seu nomenament com a bisbe de Tarassona en 1404. La col·lecció final definitiva se la dedicà a Pero de Luna, el papa aragonès d'Avinyó Benet XIII.[2]
Tot i que Benet XIII potser ja tenia interès per l'obra el 1405, com testimonia un document datat a Barcelona l'11 d'agost de 1405, és molt versemblant que la col·lecció final l'oferira Eiximenis al papa Benet XIII amb l'ocasió de l'anada al concili de Perpinyà el novembre de 1408. S'ha plantejat que la bona impressió que el llibre li degué fer al papa fou també un factor que influí en el fet que aquest li concedira a Eiximenis les seues dues darreres dignitats finals: patriarca de Jerusalem i administrador apostòlic de la diòcesi d'Elna (antiga denominació de la diòcesi de Perpinyà).[3]
Se'n conserva una traducció parcial al català feta el 1416 per Guillem Fontana de cent oracions, impresa a Girona el 20 de març de 1495 per Diego de Gumiel.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.