Pseudolaueïta
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pseudolaueïta és un mineral de la classe dels fosfats. Fou anomenada així l'any 1956 per Hugo Strunz per la seva composició química similar a la de la laueïta.[2] El mineral està relacionat amb el grup de la laueïta, però realment no en forma part en no ser realment un polimorf de la laueïta.
Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Pseudolaueïta | |
---|---|
Cristall de pseudolaueïta procedent de Hagendorf | |
Fórmula química | Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
Epònim | pseudo- i laueïta |
Localitat tipus | Pegmatita de Hagendorf, Hagendorf, Waidhaus, Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.03 |
Dana | 42.11.10.3 |
Heys | 19.12.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,59 Å; b = 7,42 Å; c = 10,16 Å; β = 104,43° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | p21/b |
Color | taronja-groc a groc àmbar |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 |
Lluïssor | subvítria, resinosa |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 2,463 g/cm³ (mesurada); 2,51 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,626 nβ = 1,650 nγ = 1,686 |
Birefringència | δ = 0,060 |
Pleocroisme | feble |
Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Plae |
Referències | [1] |
Tanca