From Wikipedia, the free encyclopedia
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al segle xi.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Renald I de Borgonya, pintura de la catedral de Besançon. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 986 (Gregorià) |
Mort | 3 setembre 1057 (Gregorià) (70/71 anys) |
Sepultura | Catedral de Besançon |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comte Comte de Borgonya |
Família | Anscarici |
Cònjuge | Adelaida de Normandia |
Fills | Guillem I de Borgonya, Alberada de Buonalbergo, Guiu de Brionne, Hug de Borgonya |
Pares | Otó Guillem de Borgonya i Ermentruda de Roucy |
Germans | Guiu I de Mâcon Agnès de Borgonya |
Fill del primer comte Otó Guillem de Borgonya i d'Adelaida Ermentruda de Reims i de Roucy (filla de Renald de Roucy, comte de Reims i senyor de Roucy i d'Alberada d'Hainaut, filla del duc Gislebert de Lotaríngia i de Gerberga de Saxònia.
16. Adalbert I d'Ivrea | ||||||||||||||||
8. Berenguer II d'Itàlia | ||||||||||||||||
17. Gisela de Friül | ||||||||||||||||
4. Adalbert II d'Ivrea | ||||||||||||||||
18. Bosó d'Arle | ||||||||||||||||
9. Wil·la d'Arle | ||||||||||||||||
19. Wil·la de Borgonya | ||||||||||||||||
2. Otó Guillem de Borgonya | ||||||||||||||||
20. Robert de Dijon | ||||||||||||||||
10. Lambert de Chalon | ||||||||||||||||
21. Ingeltrud | ||||||||||||||||
5. Gerberga de Chalon | ||||||||||||||||
22. Gilbert de Chalon | ||||||||||||||||
11. Adelaida de Chalon | ||||||||||||||||
23 Ermengarda de Borgonya | ||||||||||||||||
1. Renald I de Borgonya | ||||||||||||||||
6. Renald de Roucy | ||||||||||||||||
3. Adelaida Ermentruda de Reims i de Roucy | ||||||||||||||||
28. Renyer I d'Hainaut | ||||||||||||||||
14. Gislebert de Lotaríngia | ||||||||||||||||
29. Hersinda | ||||||||||||||||
7. Alberada d'Hainaut | ||||||||||||||||
30. Enric I d'Alemanya | ||||||||||||||||
15. Gerberga de Saxònia | ||||||||||||||||
31. Matilde de Saxònia | ||||||||||||||||
El 1016 es casà amb Adelaida de Normandia (1002-1038), filla del duc Ricard II de Normandia i de Judit de Bretanya. Adelaida de Reims era l'hereva del comtat de Mâcon pel seu primer matrimoni amb Aubri II de Mâcon (mort el 982) que l'havia instituït com a tal. Del seu matrimoni amb Adelaida de Normandia, Renald I va tenir quatre fills i dues filles:
Renald I de Borgonya va criar d'altra banda a la seva cort a Robert de Nevers (1035-1098), dit "el Borgonyó", fill de Renald I de Nevers (1000-1040), que era el seu nebot. Robert de Nevers és a l'origen de la casa de Craon-Nevers. El seu net Robert de Craon, dit igualment "el Borgonyó", va succeir a Hug de Payns en tant que segon Mestre de l'Orde del Temple.
L'explotació de les salines (mines de sal comuna de Salins i de Lons-Montmorot) i el desenvolupament de les carreteres comercials a través del massís del Jura, asseguren la prosperitat de la regió.
Enfront d'ells, Conrad el Sàlic tenia el suport d'Heribert, arquebisbe de Milà, del marquès Bonifaci III de Toscana, d'Ermengarda, vídua de Rodolf III, i d'Humbert de Maurienne, antic aconsellar i vassall de Rodolf III - avui, més conegut sota el nom d'Humbert de les Blanques Mans.
Eudes II de Blois es va fer coronar rei de Borgonya a Lausanne, pels seus partidaris, però el gener de 1033, l'emperador es va fer coronar també a Basilea.
La revolta encalla i el regne de Borgonua va restar dins l'impero. Per tal d'escapar als exèrcits imperials, Renald de Borgonya es retira a Dijon, a la Borgonya ducal on ha conservat nombrosos suports.
Conrad II imposa el vassallatge al comtat de Borgonya per nombroses generacions, en detriment del ducat de Borgonya i del regne de França.
L'emperador Conrad II decideix aixecar les sentències contra els seus adversaris anteriors. Renald I de Borgonya, cap de la coalició, rep, a Dijon, una ambaixada de l'emperador, que li anuncia els desitjos de reconciliació d'aquest. Renald I esdevenia comte palatí (Pfalzgraf) de Borgonya, títol donat en l'administració imperial germànica als encarregats d'administrar les terres i de tornar la justícia en nom de l'emperador. Els seus successors continuaran portant aquest títol.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.