Ricciardo e Zoraide
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ricciardo e Zoraide és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Francesco Berio di Salsa, basat en Il Ricciardetto (1738) de Niccolò Forteguerri. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 3 de desembre de 1818.[2]
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Francesco Berio di Salsa |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Il Ricciardetto (1738) de Niccolò Forteguerri |
Creació | 1818 |
Data de publicació | 3 desembre 1818 |
Gènere | Opera seria |
Parts | Dos |
Personatges |
|
Instrumentació | |
Estrena | |
Estrena | 3 de desembre de 1818 |
Escenari | Teatro San Carlo de Nàpols, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 11 d'octubre de 1823 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1] |
L'acció transcorre a la ciutat de l'antiga nubiana de Dongola,[3] a l'època de les Croades. El rei nubià Agorante, que està enamorat de Zoraide, ha derrotat el pare d'aquesta i l'ha capturat. Ricciardo, un cavaller cristià i amant de Zoraide, acompanya un emissari per demanar el seu alliberament. La gelosa esposa d'Agorante, Zomira, organitza la captura de Ricciardo, i pretén que els joves amants siguin executats per allunyar Zoraide d'Agorante i així protegir la seva posició com a reina. L'òpera acaba amb un exèrcit de cavallers cristians salvant a Ricciardo i Zoraide i finalment Ricciardo perdona la vida d'Agorante.