Rosa Montero Gayo
escriptora espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rosa Montero Gayo (Madrid, 3 de gener de 1951)[1] és una periodista i escriptora espanyola. D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia, encara que va abandonar aquesta última carrera en quart curs. Va col·laborar amb grups de teatre independent, com Cànon o Tábano, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 gener 1951 (73 anys)
Madrid |
Floruit | 2020 |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptora |
Ocupador | El País |
Gènere | Novel·la |
Participà en | |
30 octubre 2019 | Més procés és més retallades |
20 desembre 2018 | manifest «Que no ens divideixin» |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Lloc web | rosamontero.es… |
Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. El 1981 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per reportatges i articles literaris. El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, obra que a l'any següent també va rebre el premi a la millor novel·la atorgat pel Cercle de Crítics de Xile. La loca de la casa va guanyar el premi Qué Leer a la millor novel·la espanyola de 2003 i el Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itàlia en 2004. Historia del Rey Transparente va obtenir el Premi Que Leer a la millor novel·la espanyola de 2005, a més del Premi Mandarache de 2007. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.
Durant l'any 2013 va debutar a la televisió amb Dictadoras, una sèrie de quatre programes dedicats a les dones dels dictadors més temuts de la història, emesa a la cadena argentina Todo Noticias.[2] El 2014 també es publica un llibre amb el mateix títol basat en aquests programes.
El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria.[3]