1981

Tipus	any civil
Altres calendaris
Gregorià	1981 (MCMLXXXI)
Islàmic	1401 – 1403
Xinès	4677 – 4678
Hebreu	5741 – 5742
Calendaris hindús	2036 – 2037 (Vikram Samvat) 1903 – 1904 (Shaka Samvat) 5082 – 5083 (Kali Yuga)
Persa	1359 – 1360
Armeni	1430
Rúnic	2231
Ab urbe condita	2734
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010
Anys
1978 1979 1980 - 1981 - 1982 1983 1984

1981 (MCMLXXXI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Esdeveniments

Ronald Reagan (EUA)

Països Catalans

• 15 de gener, Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució d'Andorra, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
• 25 de gener, Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
• 23 de febrer, Espanya: S'hi esdevé l'intent de cop d'estat del 23 de febrer conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Tejero, segresten el govern espanyol i els parlamentaris al Congrés dels Diputats durant el ple i a València els carros de combat dirigits pel general Milans del Bosch l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
• 23 de maig, Barcelona: Es produeix l'assalt al Banco Central, al centre de la ciutat, que s'allarga més de trenta hores i que s'ha relacionat amb l'intent de cop d'estat succeït justament tres mesos abans.

Resta del món

• 12 d'abril, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.^[1]
• 1 de març, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands inicia la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord per demanar el reconeixement de presoners de guerra als membres de l'IRA Provisional i l'INLA. Bobby Sands, mor al cap de 66 dies de vaga de fam. 10 presoners moriran a causa de la vaga de fam, que finalitzarà el 3 d'octubre del mateix any.
• 10 d'abril, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional en vaga de fam és elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046.^[2]
• 13 de maig, Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
• 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda. Estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
• 3 d'octubre, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Finalitza la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, que va iniciar Bobby Sands l'1 de març, i en la que moriren 10 presoners de l'IRA Provisional i l'INLA.^[3]
• 1 de novembre, Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
• Desembre, Libreville, Gabon: es crea Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central, que agrupa els interessos econòmics de diversos països de l'Àfrica Central.
• S. Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura genètica de l'ADN mitocondrial humà.^[4]
• Lynn Margulis publicà la seva hipòtesi sobre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota.^[5]

Cinema i televisió

Categoria principal: Pel·lícules del 1981

El 4 de març s'estrenà l'anime Hyaku Jūō Goraion.

Música i ràdio

Enguany es fundà el grup alguerés de música folk Càlic, del qual formava part Claudio Gabriel Sanna.

Premis Nobel

Naixements

Les persones nascudes el 1981 faran 40 anys durant el 2021.

Països Catalans

• 14 de gener, L'Eliana, València: Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud.^[6]
• 16 de gener, Andorra la Vella: Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primer cop el català al Festival d'Eurovisió l'any 2004.^[7]
• 18 de gener, Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.^[8]
• 22 de febrer, València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.^[9]
• 11 de març, Cassà de la Selva: Laia Cañigueral i Olivé, sociòloga i política catalana.^[10]
• 15 de març, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.^[11]
• 23 de desembre, Súria, Bages: Elisabeth Rodergas i Cols, coneguda artísticament com a Beth, cantant i actriu catalana.^[12]

Resta del món

• 10 de gener, Tbilissi, Geòrgia: Tamta Goduadze, cantant de pop grec.^[13]
• 11 de gener, Birmingham, Anglaterra: Jamelia Niela Davis, coneguda com a Jamelia, cantant de R&B anglesa d'origen jamaicà.^[14]
• 25 de gener, Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca.^[15]
• 17 de febrer: Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
• 19 de febrer,
  • Searcy, Arkansas: Beth Ditto, cantant estatunidenca coneguda pel seu treball a la banda The Gossip.^[16]
  • Brasil: Leandra Medeiros Cerezo, –Lea T–, model transgènere nascuda al Brasil i criada a Itàlia.^[17]
• 3 de març, València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.^[18]
• 10 de març:
  • Nkon, Yaoundé, Camerun: Samuel Eto'o, futbolista camerunès amb nacionalitat espanyola.
  • Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.
• 18 de març, París: Mona Achache, realitzadora, guionista i actriu francesa.^[19]
• 22 de maig, Damasc: Bassel Khartabil, desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí.
• 18 d'abril, Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.^[20]
• 9 de juny, Jerusalem, Israel: Natalie Hershlag, coneguda com a Natalie Portman, actriu estatunidenca.
• 20 de juny, Almere: Angerfist, dj
• 26 de juny, Buenos Aires, Argentina: Franco Cristaldo, futbolista que juga en la posició de centrecampista a Boca Juniors.
• 19 de juliol, Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca.
• 3 d'agost, Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
• 6 d'agost, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.^[21]
• 8 d'agost, Basilea, Suïssa: Roger Federer, tennista suís que guanyà diversos títols del Grand Slam.
• 18 d'agost, Nova York: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (m. 1981).^[22]
• 1 d'octubre, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de Filipines.^[23]
• 3 d'octubre:
  • Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
  • Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt del 2016.^[24]
• 24 de novembre, Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.
• 28 de novembre, Vannes, Morbihan: Louise Bourgoin, actriu, model i presentadora de televisió francesa.^[25]
• 2 de desembre, McComb, Mississippi, EUA: Britney Spears, actriu i cantant Estatunidenca.^[26]
• 28 de desembre, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.^[27]
• Herman Bailey, artista afroamericà

• la Zarza, província de Huelva: María Pachón Monge, militar considerada la primera transsexual de l'Exèrcit espanyol.

Necrològiques

Entre les morts destacades de l'any estan la del cantautor Georges Brassens, l'escriptor Josep Pla, els lingüistes Sanchis Guarner i María Moliner o el polític Bobby Sands.

Països Catalans

• 5 de gener - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.^[28]
• 10 de març - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904).^[29]
• 21 de març - Castelló de la Plana, la Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
• 23 d'abril - Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).^[30]
• 7 de maig - Sabadell, Vallés Occidental: Joan Monegal i Castells, pintor català
• 21 de maig - Les Bordes-sur-Lez, l'Arieja: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (n. 1918).^[31]
• 9 de juny, Barcelona: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
• 25 de juny, Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (n. 1910).^[32]
• 8 de juliol
  • Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
  • Granollers: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes, de gran anomenada.
• 3 d'octubre - Manila, Filipines: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).
• 12 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (n. 1900).
• 22 de novembre - Oxford (Regne Unit): Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1900).
• 10 de desembre - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
• 16 de desembre - València, l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
• Barcelona: Jaume Alzina i Caules, demògraf i economista.
• Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta valencià.
• Sant Feliu de Guíxols: Maria Pou i Bosc, pintora catalana (n. 1906).^[33]

Resta del món

• 5 de gener - La Jolla, Califòrnia (EUA): Harold Clayton Urey, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1934 (n. 1893).

• 22 de gener - Madrid: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa espanyola (n. 1900).^[34]
• 23 de gener - Nova York, EUA: Samuel Barber, compositor nord-americà (n. 1910).
• 3 de febrer - Madrid: Isabel Garcés, actriu espanyola (n. 1901).^[35]
• 28 de febrer - Santa Monica: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (n. 1925).^[36]
• 9 de març - Pasadena, Califòrnia (EUA): Max Delbrück, biofísic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1906).
• 27 de març - Pequín (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès (n. 1896).^[37]
• 8 d'abril - Nova York (EUA): Omar Bradley, va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)^[38]
• 12 d'abril - Las Vegas, Nevada, EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.^[39]
• 5 de maig - Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).^[40]
• 11 de maig:
  • Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).^[41]
  • Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945) ^[42]
• 25 de maig - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912).
• 28 de maig - Durham, Carolina del Nordː Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910).^[43]
• 29 de maig - Pequín (Xina): Soong Ching-ling, política xinesa (n. 1893)^[38]
• 14 d'agost - Salzburg (Âustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894).^[44]
• 3 de setembre - Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).^[45]
• 8 de setembre - Kyoto (Japó): Hideki Yukawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1949 (n. 1907).
• 12 de setembre - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).^[46]
• 6 d'octubre - El Caire, Egipte: Anwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
• 16 d'octubre, Tel Aviv, Israelː Moshe Dayan, militar i polític. Va ser cap d'estat major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial en la Guerra dels Sis Dies (n. 1915).^[47]
• 29 d'octubre - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921).^[48]
• Abd al-Mayid Ben Jelloun, novel·lista, periodista i ambaixador marroquí.
• Anton Konrath, director d'orquestra austríac.

Referències